LINGUA KOBVERDIONE
Intruduson
N ka linguista i N ka ten pretenson de kre
skuti ma ken sabe d’es asunte ke baze na stude sientifik na akademia. N kre
somente prisinta reflekson ke N ten fete a partir du ke N ten alide sobre
língua, sobre fala i si ralason má identidade nasional e furmason de nha
kunvikson nun tentativa de utxa un splikason i un afirmason pa noz identidade
de pove afrikone de Kobeverde. N kre fla tamé mó mi N ka kontra Linga Purtugez.
Mi i kontra duminason de Lingua Purtugez riba de Lingua Kobverdione. Pur ultme
N ta pinsa pamode tude ker kobverdione ke ta vivê na Merka ma na Europa tem
direite de fla kalé ki língua kar kre pa ser língua ufisial de Kobverde. N ta
spira mo tude kenha ke sabe maz di ki mi ta tma trabodje de kurigime tude
aznera ke N ta fla na ez skuson.
Pamode ke N dsidi skribe na língua de
Kobverde? Na língua Wolof de Sinigal tem un pruverbe ke ta fla mas o menes
asin: abisme entre fla i faze i imensurável. Ez pruverbe ta aplika ben
na koze de skuson sobre indispensabilidade de nu pasa ta uza noz língua na tude
dominiu de kumnikason skrite. Nu ta skuti tude na língua Purtugez i entretonte
abisme ta bá ta prufunda te ke ta ser inpusivel faze. Moda Cheikh Anta Diop fla na roda de kunbersa ma
studante de École normale de Germaine-Legoff de Thiès na Sinigal, Vous
pouvez comparer la langue à une dague ou à toute autre arme tranchante, elle a
besoin d’être aiguisée et on ne l’aiguise qu’en l’utilisant ; une langue
dont on ne sert pas finit par se rouiller à l’instar d’un coutelas abandonné
pendant trop longtemps dans un coin de la cuisine. Et lorsque les Blancs ont
conquis notre pays, ils l’on entièrement administré dans leur langue. Ils
voulaient que seul le français permette aux Sénégalais de se réaliser
socialement, d’avoir tout simplement de quoi vivre et faire vivre leurs
familles. Rendues inutiles, nos langues ont été négligées. Cela ne signifie
nullement qu’elles étaient ou qu’elles sont aujourd’hui encore foncièrement
inaptes à exprimer nos pensées et nos sentiments. Asin,
fui pur ise N dsidi fazê in vez de fka só ta fla.
Introduson pa ez reflexon ta inklui un doz
puema kome izenple du ke noz linga i capaz de sprimi.
“Kónde
lienaçon tava mandá na gente“
“nô era tude lienóde
(sima
kónde spirte mau tentrá num pessoa:
Ê
el ta pensá pa bô
Falá
pa bô
Agi
pa bô
Já
nê bô _ ê ote)”[1]
Osvaldo Osório
SILÊNCIO
“O silêncio é um dos argumentos mais difíceis
de se rebater”. Dalai Lama
Gostaria
de acreditar
Que a
minha vida começou com Marina e Fernando,
Que não
houve violências pelo caminho,
Que não
houve filhos só de mães
Que
fugiram da desonra na emigração em terra longe.
Que
morreram de solidão e de vergonha,
Longe das
sepulturas dos seus ancestrais.
Gostaria
de acreditar
Que não
houve escravos nem esclavagistas, nem negociantes nem barcos nem quintais de
escravos. Nem boçais e nem ladinos.
Gostaria
de acreditar
Que não
houve fomes e que as mortandades são construções intelectuais de historiadores.
Que não
houve violenta repressão contra os que quiseram fugir em busca de salvação.
Gostaria
de acreditar
Que não
houve violência e somos todos descendentes dos santos e arcanjos.
Gostaria
de acreditar
Que
saímos todos do seio de Maria e a Ele voltaremos para gozo eterno.
Gostaria
de acreditar
Que não
houve colonialismo,
Que não
houve indigenato,
Que não
houve tortura,
Que PIDE
e guerra colonial não passaram de devaneios de mentes insanas.
Há muito
que perdoei, mas o dever de memória impede o esquecimento
Por todos
a quem foi negada a oportunidade do perdão.
Que o
silêncio dos mortos seja argumento
Para
acreditar que um mundo
Algures
nascerá para aqueles a quem foi negado o direito de viver.
CARPE DIEM!
Praia 07/06/2018
« kal ke
povu ki al podé lenbra si futur si al ta skesi si pasadu »
« qu’el
peuple pourra jamais se souvenir de son futur, s’il oublie son passé » p.
299
In Un Tombeau
pour Kinne Gájoo
Pa tude afrikone prete ken fui trode de si
tera a forsa pa ser bindide pa ez munde fora. Pa tude aker ke murê na kaminhe
d’Europa, d’Arábia, d’Azia má de Merka de Sul a Norte. Pa tude ken ke fui
ratirode si identidade na prusese de duminason inpirialista de Merka, Afrika i
Azia.
Cada língua é uma realidade constituída
coletivamente e é no seio de uma comunidade que se torna disponível para o uso
individual, como instrumento de coesão, identificação, comunicação e
expressividade criadora (Declaração Universal dos
Direitos Linguísticos, 1996, artº 7º, 1.).
We are
beings of language. Cultures, ideas, feelings and even aspirations for a better
world come to us first and foremost in a specific language, with specific
words. These languages convey values and visions of the world that enrich
humanity. Giving value to these languages opens up the range of possible
futures, and strengthens the energy needed to achieve them (Irina Bokova, Director-General of
UNESCO, on the occasion of International Mother Language Day, 21 February
2017).
Tout ce que
conçoit l’esprit humain peut être exprimé
par n’importe quelle langue humaine. Seules nos propres limites
intellectuelles peuvent nous empêcher d’exprimer une idée, ce n’est jamais la
langue elle-même (Cheikh
Anta Diop in Un tombeau pour Kinne Gaajo Pg. 127-128)
BATUKU[2]
Di Kauberdianu
Danbarà[i]
Nha flan Nha Dunda, kusê kê batuku,
Nha xina mininu kusa
kê ka sabê,
Nha fidju, batuku N
ka sê kusê:
Nu nasi nu atxal,
Nu ta mori nu ta
dexal ;
E lonji sima Séu,
Fundu sima mar,
Rixu sima rotxa:
Ê usu’l terá, sabi
noz gentis.
Mosias na tereru,
Tornu finkadu
txabeta rapikadu;
Korpu alem ta bai,
N ta bai: aima ki
txomam;
Ntera dúzia dúzia na
labada
Mortadjadu sem sem
na pedra’l sistensia,
Bendedu mil mil na
Sul-a-Baxu,
Kemadu na laba di
“burkan”:
Korpu ta matadu aima
ta fika:
Aima ê forsa di
batuku;
Na butuperiu’l fomi,
Na sabi’l teremoti,
Na sodadi’l fidju
londji,
Batuku ê noz aima;
Xinti’l nha fidju,
Kenhe ki krenu krê
batuku.
Batuku ê noz aima!
LINGA KABVERDIANE[3]
Nha
Linga
Nha
vida
Nha
kretxeu
Sem bo
N ka ta vive
N ka ta sonhá
N ka ta ama
Ma bo mi é felix
Mi é tude
Mi é kabverdiane
Dora Pires
29 de Agosto de 2010
Noz língua i noz alma. Nu papial ke goste, nu
stimal moda noz mai. Kinhe ke krene kre noz língua. Noz língua i noz alma.
Un autor ke N a de sita txeu bez i Steven
PINKER[ii]
ta fla u siginte sobre puder de língua kumun de un pove:
“A common
language connects the members of a community into an information-sharing
network with formidable collective powers.”[4]
[Un lingua kumun ta liga menbruz di un kumunidade na un rede de troka de
infurmason k’un puder kuletive furmidavel]
Lingua de kualker grupe umone i si primer presupozison
de un identidade partikular, Lingua i primer forsa de resistênsia pa manutenson
de un identidade uniku através di un kultura propriu. Lingua i tamé um
instrumente i un faktor de resiliênsia ke ta parmiti un pove supurta tude
dificuldade pa al subrivive de forma autonumu. I através de kumnikason nun
língua spesifiku i particular ke un pove moda kobverdione fui kapaz de
ultrapassa 500 one deboxe de un regime kulunial karakterizode pa si
desumanidade. Nu udja mo kobverdione fui kapaz de razisti a tude fome ke parkure
si primer 500 one de existensia. Kobverdione spadja pa munde anter ma nunca al
ka pirde si identidade pur kauza de si língua. Ser kapaz de papia na un língua
de noz prope, difirente de língua de kulunizador fui sempre un ilimente
inpurtante pa manutenson de noz insubmison i razistensia.
Apizar de tude raziliensia língua kobverdione pude
sufre grave diskarakterizason e dzaparse se ka for tmode midida urgente. Parseme
mo jente ke ten guvirnode ez paiz desde si independensia na 1975 ti gosi ka ten
interese pa dfindé língua kobverdione. Poke a poke língua kobverdione ta ta ser
falode kada vez maz moda purtugez dentre de Kobverde. Apizar de tude dskurse de
indipendensia, noz língua materne ta kada vez maz suburdinode dbox de língua
purtugez. Ten poke tenpe Asenbleia Nasiunal de Kobverde skuti i vuta un pruposta
de lei ta deklara purtugez kome patrimóniu imatirial de Kobverde na mumente en
ke nu ten ainda na Konstituisau de Kobeverde mo língua purtugez ki língua
ufusial. Un asusiasau pa dfeza de língua materne fui kriode ten poke tenpe i na
si statute i ta fla mo ta dfinde paridade de kobvirdione ma purtugez. Na nha
mode de ver paridade ta rafursa purtugez i ta mata kobverdione.
Manera maz seguru de domina un povo i distrui
i substituil si língua pa língua de duminador. Nu luta kontra tude kasta de
asimilasau ke neokolunialixmu i eliti neokolunial di Kobverde kre pone riba noz
kabesa.
Pa da fundamente a du ke N kaba de fla N ta
sita Steven Pinker ora k’al ta fla:
“Languages
are perpetuated by children who learn them. When linguists see a language
spoken only by adults, they know it is doomed. By this reasoning, they warn on
an impending tragedy in the history of humankind. …”[5]
[Lingua ta parpituode pamode kriansa ta prindel de pnikin
i ar ta papial. Ora ke linguista ta udja un língua papiode só pur adulte djar
sabé mó kel língua la sta kundinode]
PINKER ta fla tamé mó língua ta dzaparsé divide a distruisau de
abitat (mei-anbiente) de psoasz ke ta papial, má tamé pur jenosidiu, asimilasau
fursode i idukasau asimilatoriu, submirson demografiku e bunbardiamente de
midia iletroniku, ke Krauss ta txma “gaz nirvoz o vinene kimiku, cultural”. Na
Kobverde nu ten izenple de tilivizau purtugez ma braziler, skola de stode ma
skola particular, greja, tilimovel digital ma prope administrasau de stode.
“…
Languages disappear by the destruction of the habitats of their speakers, as
well as by genocide, forced assimilation and assimilatory education,
demographic submersion, and bombardment by electronic media, which Krauss[6]
calls “cultural nerve gas”[7].
Nu rapara na Kobverde u ke ta pasa ke Televizao,
media susial i prope skola ofisial o partiklar unde kun serte numere de alunes
i fidje de dirijente pulitiku i ar sta destinode pa ben diriji noz terá. Ora
ker ta studa nun skola pa unde i pruibide papia kobverdione ti na kuridor manha
ar ka ta ben dfende língua nasional de ninhun manera. U ke ta passa na ez skola
la ke pruibisau de alunes papia kobverdione foi kunsidrode pur Juze Luiz
Tavares[8]
nun si artige na jornal online “Santiago Magazine” kome un violason de un
direite umone fundamental, al ta txmal un krime i al ta dzafia autoridade a tma
un puzisau pa kaba ke un tal agrisau. Kobvirdion ta ta sufri un pruses ke liguista txmode de “diskriulizason” moda
Bickerton ta flone. “However, in addition to internal change there is the contact-stimulated type of
change known as decreolization. This can affect any creole which has remained
in contact with its superstrate, as most have. Decreolization is well documented for some English creoles (DeCamp 1971, Bickerton 1973a; 1975), but has been
largely ignored in studies of other creoles. Valdman (1973) suggests that it is
equally widespread among French varieties, and its presence in Cabo Verdiense
and some other Portuguese creoles is quite apparent. The result of decreolization
is to create a continuum of intermediate varieties between creole and superstrate.
If this process is sufficiently long and intense, the continuum may be progres-
sively eroded at its creole end. The result may be a synchronic state in which the
most conservative variety recoverable is already considerably different from (and
considerably closer to the superstrate than) the original creole; this is obvious in
some cases, e.g., Trinidad, but may be less so elsewhere.” (Bickerton,
2016, p. 60)
Sê ke nu
pudê fazé pa noz língua ka dzaparsê? PINKER ta done un ideia ke talvez nu mistê
sigi:
“Aside from
halting the more repressive social and political causes of cultural
annihilation, we can forestall some linguistic extinctions by developing
pedagogical materials, literature, and television in the indigenous language.
Other extinctions can be mitigated by preserving grammars, lexicons, texts, and
recorded speech samples with the help of archives and faculty positions for
native speakers.”[9] …
[Alen de para kar kauza pulitike i cultural de
anikilasau mas raprisive, nu pudê tma algun midida pa ivita algun
dzaparacimente de língua através de dezenvulvimente de material pidagojku,
literatura i talavizau na língua de native de paiz. Ixtinsao pudê ser mitigode
através de prezervasau de gramatika, lexikon, texte skrite, i amostra de
deskurse gravode ku ajuda de arkives e puzisao na fakuldade razirvode pa
falante native.]
Porkazu razon pa jente ten tonte antirese pa
línguas i ka só un razau sientifiku. Klaru mo extinsau d’un língua i moda kima
un bibliuteka de dukument storike. Ten mas razau inpurtante pa noz:
“As Krauss
writes, any language is a supreme achievement of a uniquely human collective
genius, as divine and endless a mystery as a living organism.”[10]
[Moda Krauss ta skribê, qualquer língua i un kunkista
supreme d’un jêniu kulective exkluzivamente umone, un mistériu tau divine i
Infinite moda un urganizme vive.]
Pa tude kez razao apuntode mas pa riba pur
PINKER nu kre luta pa afirmasau de língua kobverdione kome unike língua ofisial
de Kobverde. Tal puzisau ka ta xklui pa purtuguez kontinua ta ser un língua de
noz tamé, un sigunda língua ke ken kizer pude uza na tude dia.
(Prokura sitason de Tcholanadur sobre artizon
di palavra)
Impurtansia de Lingua Maternu
Nasiunal na Luta pa Indipendesia i Dezenvulvimente
Língua porkazu i un kistau fundamental ora ke
nu ta papia de independênsia ma de deskolonizasau. N kre fla klore mo un ta
pinsa mo PAICV ka fazé nada pa kunpri prumesa de luta na dumíniu de língua.
Pude ser ke cabralistas ka ten side mutivode a antra na kistau de língua pamode
Kabral papia poke sobre esse assunte durante si vida. Talvez Kabral, na si
kualidade de pensador i ideolugu prinsipal de luta pa indipendênsia fui ka ter
pudide profunda kistao linguistiku i, Si afirmasau ma midjor eransa ke Giné má
Kobverde arda de Purtugal fui lingua purtugez ten side bastante uzode,
numiadamente na Kobverde pa dfinde primazia de purtugez kome língua ufisial. A
sigir un ta tinta mustra mo puzison de Kabral fui un pukode inkunplete na duminiu
de lingaua e al fka un bukode suburdinode a un sertu manera de udja kiston
linguistike propriu de akademia oropeu ke ta niga mo língua de Afrika i
particularmente língua nove kriode pur kar populson ratirode a forsa de Afrika
pa trabadja na ilhaz de Osione Atlantike ka ten kondison pa exprimi pinsamente
abstrote i ka ten kondison pa ser skribide sem antes fazid un data de stude.
Porkasu “É de notar que a linguística política
cabraliana foi, ironicamente, em parte, influenciada pelo discurso colonial.
Cabral assumiu de forma pouco crítica algumas “verdades” da ciência colonial. A
título de exemplo, Cabral reconheceu e empregou, de forma clara, termos
linguísticos que em nada ajudavam para compreender a realidade linguística
colonial. O termo dialecto crioulo foi amplamente usado não só por Cabral mas
também nos discursos oficiais do PAIGC. Tal termo, no entanto, não só nega o estatuto
de língua de pleno direito para o crioulo como também implica, ainda de forma
subtil, uma hierarquia linguística, onde a língua colonial ocuparia o topo da
mesma.”[11]
Un ote autor ke ta tinta aniliza linguística
kabraliana i Abel Djassi Amadu. Nun artige publikode na Revista Novas Letras,
órgau de Akadimia Kobverdione de Letra, nun númre dedikode a Amilcar Kabral,
Djasi Amadu ta analiza un pikene texte ke Amilkar skribé konde al tinha 25 one
i ta mustra manera que pensamente linguistike de Kabral ivului pa al liberta de
tioria kulunial sobre língua kobverdione. Djasi Amadu ta skribe:
“Embora seja um texto relativamente curto, a
quantidade e a qualidade do material teórico presente permite ao analista ter
uma visão clara sobre o pensamento socioliguístico do jovem Cabral. Primeiro,
Cabral, seguindo as pistas do pai, rejeita um velho mito linguístico da não
escribilidade do crioulo. Pelo contrário, o jovem Cabral parecia inclinar-se
perante a ideia de que uma escrita em crioulo seria o método ideal de tradução
dos reais sentimentos do povo cabo-verdiano. Segundo, o facto de usar o termo dialeto
para se referir à língua cabo-verdiana indica um certo aprisionamento perante o
discurso colonial que insistia que o crioulo de Cabo Verde era tudo menos
língua. Nos anos sessenta, no entanto, enquanto líder anticolonial Cabral
abandonaria o termo para se referir ao crioulo cabo-verdiano. Por fim, também
influenciado pelo discurso colonial, Cabral parecia aceitar a teoria
superstratista da génese do crioulo. Uma vez mais, a partir dos anos sessenta,
Cabral abandonaria essa perspetiva e passaria a adotar a teoria substratista,
segundo a qual as línguas oeste-africanas influenciaram sobremaneira a origem e
o desenvolvimento do crioulo de Cabo Verde.”[12]
Pur ultime N kre transkrive puzisau mas klore
ke Amílkar tma sobre língua kobverdione ke fui na Riuniau de Kuadros Sobre de
Desenvolvimente de Luta na Kobverde ke rializode na Dakar na 1963. Al ka era
linguista i ka dibia ter tide mute tenpe pa studa assunte ma si splikasau ta
mustra inpurtansia de língua na furmasau de identidade kobverdiane e na
fundamentasau de si direite a autodeterminasau. Si puzisau exprisode ta
kunkurda mo urigen de língua kobverdione ta bem de Afrika e mó al i un língua
afrikone ora kel ta fla:
O cabo-verdiano distingue-se do oropeu pela
sua cultura. Há um abismo entre o camponês de Santiago e o camponês português.
O crioulo é uma das procuras de autonomia dos cabo-verdianos. Ele não é um
português nem um tipo das ilhas, mas sim um elemento marcado pela presença
africana. Era uma gente que tinha já a sua língua, mas para a realização do seu
trabalho em comum criou uma língua – o crioulo. O cubano fala o espanhol, o
americano o inglês, mas o cabo-verdiano, como o haitiano, criou o crioulo. Quer
dizer que reagiu como se fosse um elemento autónomo ao criar o crioulo. Ele é
diferente. É um povo que ten um caminho próprio a seguir e que criou uma
personalidade própria. Neste facto encontra-se o direito do Cabo Verde a
autodeterminar-se. (Amílcar Cabral na reunião de
Quadros do PAIGC sobre a Luta em Cabo Verde na 1963)[13].
Na ez texte Kabral ta assumi un puzison klore
sobre orijen i inpurtansia de lingua na kriason de identidade koverdiane i si
direite de autodetirminason. Nu intonte, alguns one mas tarde Kabral ta
prizinta un puzison kunserte ambiguidade. Nu sta bem prizinta doz sitason un
bukode longe. Primer nu ta sita kze ke Kabral fla na Siminariu de Kuadre de
PAIGC ke kuntse na Konakry na 1969, a partir de un edison fete na Praia na 2014
pur Fundason Amilkar Kabral ke title Pensar para Melhor Agir, Intervensões no Seminário
de Quadros, 1969 de pajina 200 ti 202 tende pur titlu A Importância da Língua
Portuguesa. A sigir nu ta transkrive u ki Cheikh Anta Diop skribe na si livre
Nations Negres et Culture Volume II, publikode na Tirsera Edison na 1979 na
sekuensia de un Primer Edison na 1954, de pajina 415 ti pajina 418 i ke ten pur
title Nécessité de Développer les Langues Nationales.
Na ez si fala Kabral ta splika si puzisau
sobre uze de língua maternu afrikone na skola e de skribe ker língua la. Kabral
staba ta da fala pa un grande numre de militante kuadre de PAIGC, na grande maiuria
kuadro de Giné-Bisau au kontrariu de fala kel daba na 1963 ki era
essencialmente pa kudre de Kobverde. Tude kel fala fui dode na kriol de Gine ma
nu ka ten transkrison urijinal de manera ke nu ten de uza verson en portugez
prizintode na es edison. Kabral fla:
A Importância da Língua Portuguesa[14]
Combatamos tudo quanto seja oportunismo,
mesmo na cultura. Por exemplo, há camaradas que pensam que, para ensinar na
nossa terra, é fundamental ensinar em crioulo já. Outros pensam que é melhor
ensinar em fula, em mandinga ou em balanta. Isso é muito agradável de ouvir,
mas ainda não é possível. Como vamos escrever nessas línguas, agora? Quem
conhece as suas fonéticas? Ainda não se sabe, por isso, é preciso estudá-las
primeiro, mesmo o crioulo. Por exemplo, eu escrevo “n’ca na bai”, outro pode
escrever “n’ka na bai”. Não pode ser assim. Para ensinar numa língua escrita, é
preciso ter uma maneira certa de a escrever, para que todos a escrevam da mesma
maneira.
Mas muitos camaradas, com sentido
oportunista, querem ir para a frente com o crioulo. Nós vamos fazer isso, mas
depois de estudarmos bem o crioulo. Agora, a nossa língua escrita é o
português. Por isso, vale a pena aqui falar-se tanto o português como o crioulo.
Não somos mais filhos da nossa terra pelo facto de falarmos crioulo. Mais filho
da nossa terra é quem cumpre as leis e decisões do Partido, para servir bem o
nosso povo. Ninguém deve ter complexo porque não sabe balanta, mandinga, papel,
fula ou mancanha. Se souber, melhor, se não sabe, faz como puder para que os
outros o entendam. Mas, se está a trabalhar bem no Partido, vai para a frente.
Quem sabe mais majaco do que o traidor Joaquim Batican, mais fula do que o
traidor Sene Sane, mais “dotorindades” dos fulas do que o traídor Tcherno
Rachid, mais balanta do que o traidor Fuab? Tenos de ter a coragem de contar
aos camaradas as coisas com clareza. Cultivemos os nossos valores, sim senhor,
mas sem oportunismo.
Tenhamos um sentido real da nossa cultura.
A língua portuguesa é uma das melhores coisas que os portugueses nos deixaram,
porque a língua não é senão um instrumento para os homens se relacionarem uns
com os outros, um meio para exprimirem as realidades da vida e do mundo. Assim
como o homem inventou o rádio para falar à distância, o homem, desenvolvendo-se
ao longo do tenpo, começou a falar pela necessidade de comunicar. E como a
língua depende do ambiente em que se vive, cada povo criou a sua própria língua.
…
A língua é um instrumento que os homens
criaram através do trabalho, da luta, para comunicarem uns com os outros. E
isso deu-lhes uma grande força nova porque ninguém mais ficou fechado consigo
mesmo. Homens, sociedades, povos, países e continentes passaram a comunicar uns
com os outros. Que maravilha! A língua foi o primeiro meio de comunicação
natural. Mas o mundo avançou muito, e nós não avançamos tanto. A nossa língua
ficou ao nível daquele mundo a que chegámos e em que vivemos, enquanto a língua
dos portugueses avançou bastante mais do que a nossa, podendo exprimir verdades
concretas relativas, por exemplo, à ciência.
… Nós, Partido, se queremos levar para a
frente o nosso povo, para escrevermos, para avançarmos nas ciências, a nossa
língua escrita ten de ser o português, ainda durante muito tenpo. A única coisa
que podemos agradecer aos portugueses é o facto de nos terem deixado a sua
língua, depois de terem roubado tanto na nossa terra. Um dia, tendo estudado
profundamente o crioulo e tendo definido todas as boas regras para a sua
escrita, poderemos, então, passar a escrever o crioulo.
Ez puzison ke Kabral ta tma li na 1969 i au
kontrariu de Declaração Universal dos Direitos Linguísticos, 1996 de
UNESCO. Kabral era un dirijente bem informode de tude koza kel ta flaba de
manera ke ez si fala dibe ser tmode kome un puzison refletide. Pude ser tamé mó
al ta xatiode ke algun oportunista ke staba na sala i al kriz dal un rikode. Se
ami N stives nakel mument junte ma el, quaz de sarteza N ta apoiaba i N ta
kunkurdaba. Nu entanto atualmente, despoz de tude leitura ke N ten fete sobre
de ez assunte, dja N k asta diakorde.
Ainda nenhum intilektual di PAICV ka tivi
kuraji di fazi un análze kritiku di pensamentu di Kabral na duminiu di língua.
Mi na nha opinion N ta fla mo N sta en dizakordu ku es fala ki N kaba di
transkrive. Pude ser ki Kabral kria manda un rikode pa algun algen dena
Partide. Mezme asin N ka ta atxa kurete junta na un mezme presupozison de
opurtunista tude algen ki kre sinceramente poi si língua maternu pa frente de
língua de duminador kulunialista. Na nha intendimente Kabral pudia ter skudjide
ote riunion pa prizinta izenple de ker traidor kel minsiona na un fala sobre
língua nasiunal en opuzison a língua de kulonu. Porkazu tame N k asta diakordu
ku ker argumente i izenple teknike kal prisinta pamode ar ka ten un baze
sientifike. Lingua i mute mas di ki un sinpliz instrumente de komunikason moda
rádio. Aliaz, na si fala na riunion de kuadru de Kobverde na Dakar al tinha
dode un splikason tutalmente diferente. Di kualker foma Kabral era un grande
pinsador i ta parsen mo si tives vivid tenpe suficiente pa prufunda ez matéria
i tiria prizintode el dote manera.
N ta bem prizinta agora du ke Cheickh Anta
Diop skribe sobre ez mesme matéria mute ones antes de fala de Kabral. Na nha
antinder ez fala de Cheikh Anta Diop i ke dibe de ser orientason ke dibe ser
sigide pur parte de Kobeverde ma Gine-Bisau.
Cheikh Anta Diop scribe:
Importância da Língua Nacional, Língua
Materna
Agora
N ta prizinta puzison de Cheikh Anta Diop
Nécessité de développer les langues nationales[15]
Cette
nécessité apparait dès qu’on se soucie
de faire acquérir à l’Africain moyen une mentalité moderne (seule
garantie d’adaptation ao monde technique) sans être obligé de passer par une
expression étrangère (ce qui serait illusoire).
Loge li na esse kumese nu ta udja mo manera
Cheikh Anta Diop ta kuluka problema i kunpletamente diferente de Amilkar
Kabral. Kabral ta fla mo nu dibe de prinde purtugez drete pa nu ten antrada na
munde teknike muderne au pose ke Cheikh Anta Diop ta da priuridade pa
dizenvulvimente de noz lígua pamode al ta utxa mo siria iluzoriu passa primer
pa un linga stanger. Na Kobverde se nu rapara drete ora ke nu ta antra na munde
teknike muderne kuaze na ta bra stranger de nason de linga ke nu studa nel. Nu kuntinua ke Cheikh Anta Diop:
Il est plus
efficace de développer une langue nationale que de cultiver artificiellement
une langue étrangère ; un enseignement qui serait donné dans une langue
maternelle permettrait d’éviter des années de retard dans l’acquisition de la
connaissance. Très souvent l’expression étrangère est comme un revêtenent
étanche qui empêche notre esprit d’accéder au contenu des mots qui est la
réalité. Le développement de la réflexion fait alors place à celui de la
mémoire. (N pude fla mo ese situason kuntse ke mi na
skola inkluzive na Univirsidade. Na un izame de butanika prufsor izaminador
parguntome pa klasifikason fiziunomike de arve N fka blukiode. Nu ka tinha dode
ese materia i mi N ka tive ninhun ideia du ke pudia ser klsifikason fiziunomike
dun arve. Prufsor kaba pur flome mo algen ke kria studa na univerdidade
purtugez dibia antes prindé língua purtugez drete.Na nha upiniau ez problema
ainda ta afita grandemente kapasidade de studantes de kobverde faze prugrese
ora kar ta antra na universidade purtugez. Oras kar ta bai pa otes paiz pa
studa na universidade ar i ubrigode a studa língua drete e ar ten de fazi texte
de prufisiensia de linga. Já na Purtugal ar ka i obrigode a pruva prufisiensia
linguistike i puri se ar ta ankuntra grande problema ke ta liba txeu der a
rapruva na primer one.)
Le jour même
où le jeune Africain entre à l’école, il a suffisamment de sens logique pour
saisir le brin de réalité contenu dans l’expression : en point qui se
déplace engendre une ligne. Cependant, puisqu’on a choisi de lui enseigner
cette réalité dans une langue étrangère, il lui faudra attendre un minimum de 4
à 6 ans, au bout desquels il aura appris assez de vocabulaire et de grammaire,
reçu, en un mot, un instrument d’acquisition de connaissance, pour qu’on puisse
lui enseigner cette parcelle de réalité. (N pude ainda
papia de nha experiensia na nha vida militar junte ma kulegas de Gine na stude
de artilharia na un sentre de instruson na Rusia.)
On pourrait
objecter la multiplicité des langues en Afrique Noire. On oublie alors que
l’Afrique est un continent, au même titre que l’Europe, l’Asie,
l’Amérique ; or, sur aucun de ceux-ci l’unité linguistique n’est
réalisée ; pourquoi serait-il nécessaire qu’elle le fût en Afrique ?
L’idée d’une langue africaine unique, parlée d’un bout à l’autre du continent,
est inconcevable autant que l’est aujourd’hui celle d’une langue européenne unique.
En Europe,
celui qui parle anglais, français et allemand n’éprouve aucune peine pour se
faire comprendre en quelque point du continent où il se trouve ; on peut
espérer aboutir à une situation analogue en Afrique Noire.
Si cette
perspective n’est pas illusoire, peut-on, pour autant, déterminer les langues
nationales de demain sans risque d’être contredis par les événements ? Certes
non ; car cette détermination dépendrait de plusieurs facteurs dont une
partie nous échappe aujourd’hui.
…
On pourrait
penser que les langues européennes sont déjà devenue celles de la majorité dans
les pays colonisés, et que vouloir revenir sur cette unité linguistique
embryonnaire est une régression. Cette illusion est d’autant plus grave qu’elle
est partagée par beaucoup d’intellectuels ; car, en dehors d’une minorité
dans les villes, les langues européennes sont inconnues partout en Afrique,
pour la simple raison que la paysannerie n’est pas scolarisée. Or, au rythme
actuel de la scolarisation, il faudrait attendre un siècle pour que la campagne
soit réellement touchée.
D’autre part
les inconvénients qu’il y a à vouloir adopter une expression étrangère ne sont
pas seulement d’ordre pratique mais culturel.
On ne saurait
insister suffisamment sur le fait que l’impérialisme
culturel est la vis de sécurité de l’impérialisme économique ;
détruire les bases du premier c’est donc contribuer à la suppression du second.
On pourrait
penser que l’évolution d’une langue est un phénomène naturel sur lequel il
serait inefficace d’intervenir. Une telle conception est également
erronée ; elle est dangereuse aussi car, étant donné que le ressort de
l’évolution « naturelle » est la mentalité populaire, cela
reviendrait à condamner la langue à ne pouvoir exprimer que ce qui est du
domaine de cette mentalité : en un mot cela revient à condamner la langue
à demeurer concrète.
Lorsque la
mentalité populaire a créé tout le fond de la langue, il est indispensable
qu’un effort conscient soit appliqué à celle-ci pour l’élever au niveau de
l’expression abstraite, intellectuelle, de la science et de la philosophie.
On pourrait
croire que notre cas, vis-à-vis de l’Occident, est semblable à celui des
Gaulois vis-à-vis de la Rome antique. La vie moderne, avec ce qu’elle comporte
comme possibilités de développement individuel et collectif, offre plus de
moyens de réagir qu’il ne pouvait en exister dans l’antiquité. Par conséquent
les données du problème sont complètenent changées : ce dernier n’est plus
le même, sa nature s’est modifiée.
On peut citer
les Irlandais qui en étaient arrivés à oublier totalement leurs langue
maternelle sous la colonisation anglaise et qui, pour les besoin de la cause,
sont arrivés à la ressuciter à partir des bibliothèques.
La facilité
avec laque lle nous renonçons, souvent, à notre culture ne s’explique que par
notre ignorance de celle-ci, et non par une attitude progressiste adoptée en
connaissance de cause.
Dpoz dese dimonstrason, Cheik Anta Diop ta antra na splikason de forma ke
nu pude dzenvulve noz lingua nasiunal pa al pasa de un sprison de konkrete pa
passa pa nível de xprison abstrote. Li
nu ta para ez sitason i nu takunvda leitor a bá alé na fonte. De tude manera nu ka ta razisti a faze un
pikene pasajen :
« Il
s’agit d’introduire dans les langues africaines des concepts et des modes
d’expression capables de rendre les idées scientifiques et philosophiques du
monde moderne.
Une telle
intégration de concepts et d’expressions équivaudra à l’introduction d’une
nouvelle mentalité en Afrique, à la climatisation de la science et de la
philosophie moderne au sol africain, par le seul moyen non-imaginaire. »
Cheik Anta Diop ta prizinta trez manera de
faze ez introduson:
Primer manera i nu ba bska rakurse na língua
de Ejipte antige, moda oropeu ba pska rakurse na latin ma na grege. Segunde
manera i uza ker palavra o ixprison de origem ocidental ke dja sta totalmente
intigrode na língua nsiunal afrikone i terser manera i splura pusibilidade ke
noz prope língua ten.
Na noz koze de Kobverde nu ten dja serca de
95% de lexike de noz língua ki ta bem de purtugez o di otes língua oropeu o ki
i razultode di un transformason lukal. Di tude manera nu dibe fla mo ka ta faze
sintide pergunta manera ke ta flode “forsa de gravidade na balanta o na
mandinga” pamode tude ta razumi a difinison de konseite. Primer bu ta difini
konseite i dezpoz bu ta bzia un palavra ke ta razumi kel konseite. Se bu ka
utxal na bu língua bu ta ba pskal na língua ke bu sta mas perte i ke pude ser
purtugez o fransez o inglez nu kazu bu ka utxal ta ijipsiu moda pa olofe ke
Diop ta demonstra mo i pusivel.
Ten mas un problema ke miste ser razolvido pa un
dzenvolviment konplet de língua afrikone ma ke ker novu língua ke surgi na meie
de grupes de afrikone prete trode a forsa de sis terá pa trabadja fursode na
ilha de Atlantik ma na Merka de Norte, Sentral ma de Sul. Grande parte de stude
daker língua la fui fete pa oropeu o pa afrikone furmode na skola de oropeu.
Txeu der fui grande spisialista de língua de colonizador moda L. S. Senghor na
Sinigal o noz grande filólugu Baltazar Lopes da Silva. Prublema sta na stude i
priparason de gramátika pa anxna mniz na skola desde instruson primária. Noz
língua ten side studode ke baz na kategoria
de gramatka daker língua unde ke ker spisialista studa e dzenvulve tude
sis vida de prufsor i invistigador. Nu koz de olofe na Sinigal nu ten un autor
ke ta procura razolve es problema de baze. Al ta fla u siginte:
« De fait,
l'effort accompli a davantage été orienté vers la traduction des réalités du
wolof et leur ajustenent aux catégories du français, ou du latin, selon la
formation des auteurs, qu'à une description du système lui-même. En dépit de
ces défauts de perspectives, ces travaux serviront cependant de point de repère
aux nombreux chercheurs qui par la suite opéreront sur le terrain.
« En
pratique aucune étude publiée depuis lors et quelle que fût sa qualité n'a à
notre avis échappé à cette erreur de méthode. Les travaux les plus remarquables
qui aient été commis sur le sujet par L. Hamburger 1, M. Delafosse 2, L.
Senghor 3, C. Anta Diop 4 et même ceux de D. Gamble 5 ou de Miss Ward 6
demeurent sous l'emprise de la Grammaire traditionnelle. Elles ont continué à
habiller les réalités de la langue à travers les catégories du français ou de
l'anglais. »[16]
Na koze de Kobeverde ez situason i agravode
pur falta de stude de língua africone mai di kobverdione. Anton Karrera dja
tinha txmode atenson pa necesidad de studa un doz língua afrikone de ker pov ke
furnise mas gente pa puvuament de Kobverd. Sen ez stude i sen un stude de
diskrison de língua de Kobverde a partir de si prop realidad i relidad de
língua afrikone urijinal ke mesma inpurtansia ke i dode a purtugez, nu ka ta
kunsigi autunomiza i dzenvolvi noz língua. Na pratka nu ten tendensia pa
aprusima de língua purtugez na auzênsia de ensine de kobverdione na skola a
partir de si prop gramatka.
Enkuadramente
Agora N ta passa ta stablise alguns presupozisons
ke ta gia ez pikena kontribuisau pa diskusau de prublematika de língua kobverdione
na noz tera.
Primer presupozison: Na nha ponte de vizta nu dibe para de fala dun kriol de Kobverde.
Lingua kobverdione i un língua afrikone kun base lexical purtugez. Desde si
furmasau si base lexical purtugez ten binde ta ser kada vez mas rafursode pur
diverse razon ke nu ta ben pude papia del mas tarde. Ma oje, si urigen
afrikone, si strutura gramatical afrikone pude ser kunpruvode sin ninhun duvida. Dezignasau de “Kriol” ten
un kunutasau pejurative i de subalternizasau. Maz ainda al ka ta sprisa verdader
origen de noz lingua nen papel de noz antepasode afrikone na si furmasau. Nu
intonde N dibé di fla mó nha pozison i ka kel sigid pa linguista de skola
orupeu. Ote palavra ke ta pruvukome un serte inkomde i kriolizason. Ta parsi mo
afrikone na kuntakte fursode ma orupeu al ta dxa de ser africone pal vra Kriol.
Sera anton ke Katalon ta ser
un pove kriol derivode de kastilhone ?
Sigunde presupozison: Ta diriva de primer presupozison mo
língua kobverdione ka e un dialet de purtugez. Al ka e un dialet de purtugez
pamode al ka foi kriode pa jente falante de purtugez e pamode si strutura
gramatical i ka de purtugez. S’al fose un dialete de purtugez si gramatika
tinha de ten txeu koza komun ke gramatika purtuguez moda tude dialet de latin
ke da tude língua latinu ten ma latin. Lingua kobverdione
ka un língua novulatinu pamode al ben de língua de afrikone ke puvua Kobverde
na inisiu i ke era de língua bantu moda ulofe, mandinga i fula. Ker língua
bantu pur si vez sta ligode ma lingua de Ejipte de periude faraoniku moda foi
dimonstrode pur Cheik Anta Diop na si livre “Nations Nègres et Cultures I e II”[1]
Terser presupozison: língua kobverdione furma na txon de Kobverde. Tioria mo noz língua fui
trazide de fora ta inplika mo afrikone ka era kapaz de kria un língua nove a partir
de si pasode linguistike. Lingua prinsipal de Afrika afora kez introduson
derivode de kunkista arabe ma oropeu ten un antepasode istorike komun ar i tude
disendente de língua de Ejipte antige. Stude muderne de furmasau de língua fete
pur Steven Pinker ta done razon . Esse mesmu konkuson i asumide pur Bart JACOBS
Kuarte presupozison: na ta prukura skribe ke uze de alfabet kobverdion. De vez en kuande
nu pude fji un kzinha. Na noz skrita nu ka ta preocupa mute ke variante. Asin
sempre kun palavra uzode na Santioge o na Santanton ta parseme maz kapaz de
exprisa u kun kre fla N ta uzal sin prublema. N ka ta uza mute asente. N ta
skribe sem asente de pruposte pa ka inpoi un sutake o un prununsia. Afinal ubjetive
de leitura i antinde texte i não de pronunsial. Pur exenple na Ejipte antige ar
ka ta skribiba vugal. Pur exemple se N skribe BRGD nun kontexte de
gradesimente kuaze de sarteza kenha ke ta ta le ta antinde OBRIGODE se for un
falante de Bubista, OBRIGADE o OBRIGADA se for de Santanton/Sonvisente o
OBRIGADU se for de Santioge. Se for un leitor de Bubista al ta le “obrigode”
se for de Santiagu al ta ale “obrigadu” se for de Santanton al pude le “brigad”.
Intirese i leitor antinde i não fixa un pronunsia.
Agora ke djome fixa baliza un ta bem tinta
splika amdjor.
Kze ki un língua kriol?
Pa mustra fundamente de noz afirmasau na Primer
presupozison nu ta kumsa pur faze un ravizau de definisau de língua kriol.
Nu ta kumsa pa udja se ke livre de Baltasar Lopes da Silva[2]
“O Dialecto Crioulo de Cabo Verde” ta fla. Rodrigo de Sá Nogueira i
autor de Prologu di ez livre, unde al ta tinta de tude manera ma sin susese de
nha ponte vizta pruva mo língua kobeverdione ka ta passa de un purtugez na boka
de gente afrikone inkulte, ta fla u seguinte:
“… em Cabo Verde, a língua da Metrópole teve
de sustentar forte luta com as línguas dos Negros. Dessa luta saiu o português
vencedor, mas não incólume: os golpes que sofreu foram tais que ficou coberto
de cicatrizes, tantas e tais, que à primeira vista se não reconhece a sua
personalidade.
“A língua portuguesa não se conservou,
no verdadeiro sentido da expressão, nas ilhas de Cabo Verde: ela metamorfoseou-se.
Nos Açores é o mesmo português da Metrópole, com ligeiras escoriações; em Cabo
Verde não é o mesmo português da Metrópole, mas um português cheio de lesões
muito profundas, não só na sua fonética como na sua morfologia, na sua
semântica e na sua sintaxe.
“A linguagem que se fala nos Açores continua a
chamar-se, e com toda a propriedade, português; a que se fala em Cabo
Verde já se não pode chamar, com propriedade, português: o nome que se
lhe dá é crioulo.”[3]
Maz pa diante ez mezme pesoa Rodrigo de Sá
Nogueira ta fla mo, “nos crioulos de Cabo Verde o que existe é fundamentalmente
quase só o léxico: a fonética, a morfologia, a semântica e a sintaxe sofreram
desvios e mutilações substanciais, certamente em grande parte de harmonia com
os factos da língua ou línguas dos Negros e em grande parte pelo desinteresse,
natural nas pessoas incultas, de procurar por sí a perfeição na aprendizagem da
nova língua, o que sempre conduz à simplificação, tanto quanto a clareza o
permite, das dificuldades dessa língua.”[4]
Na ez ponte ta ben un pergunta na nha kabesa:
kenha ki tive de prinde língua dakel ote? Ta parseme mó diferensa de numre de
falante era tan grande a favor de afrikone ke ta parseme mo foi kapataz i ke
tive d’adapta. Ez ideia i apruvode pa Baltasar Lopes da Silva na ez si livre
ora kal ta fla: “Assim, ao que me parece, o comando, no que interessa à vida
histórica da linguagem destas ilhas, fugiu das mãos que inicialmente se teriam
esforçado por a dirigir no sentido oropeu. Estando o reinol (puro, sem contaminações
tropicais) em nítida minoria, foi o homem crioulo que teve a última palavra; e
o reinol não teve outro remédio senão “aculturar-se” idiomaticamente.”[5]
Nu vulta pa prublema kulukode na Primer presupozison.
Kual origen dez palavra kriol? Rodrigo de Sá Nogueira ta prizinta un numr de
origen pusivel. Primer ten spanhol criollo, ki era aplikode a individu
bronke niside na kulonia de Merka de Sul. Al ta ben talvez de criadoiro.
Na purtugez al ta indika a partir de sitasau mo crioulo ta bem de criadouro.
De tude manera ta parse mo palavra crioulo ta asosiode ma palavra criação
u ke ta livome ta aseita mo crioulo na kulonia de Purtugal era aplikode a ker
eskrove criode na kaza o nasside na kaza. A partir de purtugez ker ote língua kulunial
tma es exprisau i pasa ta aplikal a prete nasid na kulonia e despoz a língua ke
ker gente ta falaba.
Pa kumplita es ponte N ba spia se ke “Dicionário
da Língua Portuguesa Contenporânea de Academia das Ciências de Lisboa”[6]
ta fla:
Criol2 [kriól]. s. m. (De crioulo).
Guin. Ling. Língua derivada do português falada na Guiné-Bissau.[7]
Despoz ten trez antrada pa palavra “crioulo”
ma nu ta sita so doz:
Crioulo1, a [kriólu, a]. s.
(De criar). 1. Indivíduo descendente de oropeus nascido nas antigas
colónias, especialmente na América. 2. Desus. Indivíduo negro nascido na
América, por oposição ao africano. 3. Bras. Indivíduo negro. 4. Bras.
(RS). Indivíduo natural de qualquer parte do estado. 5. Region. (Minho).
Criança de colo.
Crioulo3 [kriólu]. s. m. (De
criar). Ling. Sistena linguístico resultante do contacto da
língua de um povo colonizador com as línguas das populações autóctones, tornado
língua materna de uma comunidade. O português, o espanhol, o francês, o
inglês e o holandês deram origem a crioulos. Os crioulos de base portuguesa de
Cabo Verde, Guiné-Bissau e S. Tomé. Literatura em crioulo.[8]
Na tude ez antrada relative a kriol ez
disionariu ka ta papia de língua falode na Kobeverde. So al ta refiri a kriol
de baze portugez de Kobeverde. Al ten un antrada ralative a “caboverdianismo” i
mas doz relative a “cabo-verdiano” na pajna 611 ma al ka ta fla kal i ki língua
ke ta falode na Kobeverde.
Nu geral akademia ocidental ta klasifika
língua ke surji na mei de africone izulode na ilha o na plantason de cana o de
algodau kome “kriol” i ta splika nasimente dez nove língua de mesma manera: “Língua
gullah (Gullah language) é uma língua crioula de base inglesa, com fortes
influências de línguas da África Ocidental e Central, falada pelos gullah, uma
população afro-americana que vive nas Sea Islands e na região costeira dos
estados norte-americanos da Carolina do Norte, Carolina do Sul, Geórgia e
nordeste da Flórida. Wikipédia, Falado(a)
em: Estados
Unidos, Família
linguística: Línguas
crioulas
Bajan dialect is a unique language of Barbados. Its origin dates back to the times
when slaves were brought to Barbados and
forced to speak English. This language then became a way of communication among
enslaved Africans, much to the disadvantage of their slave masters who had
difficulty understanding what was being communicated. Bajan dialect is one of the most
prevalent attributes that connect the people of Barbados to their African and English heritage.[9]
Pa linguista i otes studioso oropeu o ke
prinde siensia na akademia oropeu, un língua kriol i un língua originode a
partir de língua dun colonizador oropeu na kuntakte ma língua de skrove
afrikone na kintas de plantason de ilhas de Atlantiku e Merka. Pur ise ar ta
fala de kriol de baz purtugez o de baz fransez o de baz olandez o inglez. Nunka
ar ka ta fla de baz olofe o de baz mandinga, etc.
Oje in dia nu sabe mo ez splikasau
eurojenetiku ka ten prova sientifiku. Mas pa diante nu ta bem splika mo ki un
novu língua ta furma na kontexte de isolamente i duminasau moda na tude ilha de
atlantiku kuntse durante tenpe de kolonizasau e skravatura na interior de kez
ilha de plantason de kana d’asukra o ote produte agrikula pa exportasau.
Furmasau de língua kobverdione
Agora nu ta passa pa Tercer presupozison.
Manera ke noz língua furma na txon de Kobeverde? Li nu ta ben uza kuatre autor muderne
de noz tenpe: un i un linguista kobverdione ote i un linguista merkon i tarser
ma kuarte i doz storiador kobverdione. N ta kumsa ke storiador António Leão
Correia e Silva pa dispoz N pasa pa linguista merkon Steven Pinker i linguista
kobverdione Manuel Veiga i storiador kobverdione António Carreira.
“A História de Cabo Verde tem sido escrita,
essencialmente, como um prolongamento da História de Portugal, sem qualquer
mérito para a sociedade e o povo que acabou por surgir nas ilhas e que conduziu
uma luta que teve o mérito de ter aberto vários caminhos que seriam,
posteriormente, trilhados por comunidades de procedência semelhante. Cabo Verde
foi pioneiro quando o donatário António da Noli foi capaz de planificar a
engenharia que permitiu o povoamento com sucesso, no quadro da inserção das
ilhas no comércio internacional nascente na bacia do Atlântico no Século XV.
Cabo Verde esteve no centro da criação do primeiro mercado transnacional e
transcontinental, na ocasião ligando as economias da Europa às da África
Ocidental. Em Cabo Verde foi criada a primeira estrutura agrária escravocrata e
o respetivo modo de produção. Inovou inserindo-se, de seguida no vasto mercado
atlântico com base no comércio triangular Europa, África, América. Cabo Verde
inovou criando uma sociedade de tipo novo no mundo. Inovou quando pela luta que
conduziram com tenacidade, os escravos, afrodescendentes e escravos libertos
por fuga ou alforria, acabaram por provocar a derrocada da sociedade
escravocrata e a economia que a sustentava, libertando-se ainda antes da
abolição da escravatura. E ainda, Last but not the least, os
cabo-verdianos criaram uma cultura própria, específica, com sua língua, máxima
expressão cultural de uma comunidade única”[1].
“Storia de Kobeverde ten side skrite esensialmente
moda un prulungamente de storia de Purtugal sin ninhun mirisimente pa susiedade
ma pove que nasi na Kobverde ke partisipasau de purtugez ma na si maioria pa
pove afrikone. Ez pove ke nise na ilha de Kobverde faze un luta ke abri caminhe
ke fui maz tarde uzode pur parte de otuz kumunidade ke nasi de mesme manera.
Kobverde fui kanpion na ora ke Antonio da Noli faze plone ke tive susese pa
puvuamente de Kobverde na kuadre de insersau dez noz ilha na kumersiu intarnasiunal
na osione Atlantiku na seklu XV. Kobverde foi sentre de kriasau de primer
merkode tranznasiunal i tranzkuntinental ta liga ikunumia de Europa ku kez de
Afrika Osidental. Fui na Kobverde ke fui kriode primer strutura agrariu
skravokrata ke si prope modu de prudusau. Dezpoz Kobverde inuva konde kel intra
i spadja na merkode atlantiku ke baze na kumerse triangular Europa, Afrika,
Merka. Na Kobverde foi kriode un susiadade de tipe nove na munde a partir de
afrikone fete kative. Na Kobverde grasa
a luta de skrove, afrodisendente, negru libertode, susiedade skravokrata foi
derubode e kel ikunumia ke ta sustentaba el tame. Pove de Kobeverde kunsigi
liberta antes de abulisau ufisial de skravatura. I pur ultimu kobverdione kria
si cultura de sel propi ku se língua ki e sprersau máxime de un kumunidade urijinal”.
Lingua i textemunhe vive de storia dun pove.
Na mesme tenpe, storia ta axdone antinde kontexte e inquadramente de furmasau
dun língua. I pur ise ki inpurtante nu studa ultime obra de Correia e Silva. Ta
trata de stude mas risente sobre furmasau de pove kobverdione
“Correia e Silva, coloca o africano, negro,
escravo, no lugar central, para explicar a formação social implantada nas
ilhas, a par com outros atores que tiveram um papel relevante. Desde o início
que o povoamento da ilha do Cabo Verde foi fundado na existência do escravo ou
na possibilidade de ter acesso a mão de obra escrava para as necessidades da
ilha e para revenda para outras margens do Atlântico. Toda a riqueza e a
opulência relativa da Vila da Ribeira Grande de Santiago dos finais do século
XV aos inícios do século XVII, cerca de 150 anos, baseia-se no escravo. É o que
António Correia e Silva nos demonstra, com base em vasta documentação escrita,
ao longo das mais de 500 páginas da obra que ora se apresenta ao público. Esta
é a Tese central que vai ser demonstrada com exímia maestria e que o autor
afirma, claramente, ser o objeto e a tese principal que vai defender, desde a
introdução: a centralidade do camponês cabo-verdiano (escravo), no desmoronar
do sistena de organização da agrikultura de Santiago e Fogo tendo por base a
fazenda escravocrata mercantil.”[2]
[Koreia i Silva ta kuluka afrikone, negre,
skrove, na un lugar sentral pa splika furmasau susial ke fui implantode na ez
ilha, na mesme pe ma otes ator ke tive papel relevante. Desde principe
povoamente de ilha de Kobverde fui baziode na izistensia de skrove o
pusiblidade de ter asese a mau d’obre skrove, pa kubri nesisidade d’ilha ma pa
ravenda na otes marjen d’Osione Atlantik. Tude rikeza ma opulência relative
de de Vila de Arbera Grande de santioge
de final de séklu XV pa prinsipiu de seklu XVII, serka de 150 one, ta bazia na
skrove. I ise ke Antone Koreia i Silva ta dimonstrone, ke base na un voste
dukumentasau skrite, na mas de 500 pajina de ez obra ke ta ta prizinta. Esse i
teze sentral ke al ta demonstra kun mistria fora de serie e k’al ta afirma
claramente mo i si teze principal kal ta ta ba defende, desde introduson:
centralidade de kanpunez kobverdione (skrove), na dezmurunamente de sistena de
organizasau de agrikultura de Santioge ma Foge ke base na kintaz mercantil
baziiode na skravatura.]
Prublema de nu diskubri kenha ki kria língua
kobeverdione i de konde i ke língua kobverdione parce debi ser trabadjode de
mesma manera kome Korea Silva faze na si obra. Afrikone skrove dibe de okupa un
lugar sentral na es konstrusau.
Steven Pinker[3]
ta ajdone antinde konde que lingua kobverdione parse e manera kel foi kriode,
manera ke foi si jestasau.
Kal i k’e rasposta pa pergunta: konde que
língua kobverdione nasi e manera ke foi si kriasau? Pa nu pude antinde origen
de kriol manera ke Pinker ta splika na si obra de investigasau sientifike nu ta
kumsa pa ankuadra susiedade unde ez nove lingua foi papiode primera vez.
Asin, “a primeira agrikultura que se funda em
Santiago, na sequência não imediata da carta de 1472, é comercial, virada
para o mercado guineense[i]
e utilizadora de mão-de-obra escrava, não enquanto complemento, como sucedera
nos outros arquipélagos da Macaronésia, mas como estribo central de toda a
atividade económica. … Que fique claro que não se trata nem da escravatura
doméstica, nem de enclaves escravocratas, mas da escravatura enquanto forma
dominante de produção e de relação social de produção.”[4]
Nu pude afirma ke seguransa mo foi na ilha de
Santioge na mei des masa de negre afrikone kative na dente fazenda agricula ke
língua kobverdione parse. Manera kel foi kriode? Difikuldade sta na falta de
documente de rejiste fete na própe mumente kal furma. Asin nu ten de rakoré a
teknika de stude de língua ke Pinker ta splikone. Má primer nu ten ke ten na
noz kabesa mo ker afrikone prete ke foi trazide kative pa Santioge ar tinha
tude sis língua maternu, ar tinha kultura bastante dezinvulvide. Pinker ta splikone
mo língua i un produte de serebru. Teze sentral ke Steven Pinker ta tinta
demonstra I mo língua o linguajen é un prudute de serebru e mo kapasidade de
komunika atravéz de língua é un kapasidade inatu de tude vivente umanu. Tude
umanu ten un mesmu gramatika mental furmode ten txeu milhar de one na prusesu
de evolusau de ser umone. Nunka ti oje ka foi ankuntrode ninhun grupu umanu sen
língua. De tude vez ke grupu de ser umanu ankuntra kunpanher, na tude sirkunstansia
ar foi kapaz de kumnika ke kunpanher.
Pruses de furmasau de un novu língua nunka ka
tinha side presensiode i dokumentode antes. Pa Pinker “The crux of the argument is that
complex language is universal because children reinvent it, generation after
generation - not because they are taught, not because they are generally smart,
not because it is useful to them, but because they just can’t help it.”[5]
[Isensial di argumente i pamo linguajen
complekse i universal pamode kriansa ta riinvental realmente de jerason en
jerason – nau pamode ez ta inxnode, nau pamode ez i intilijente, nau pamode i
un koza útil pa er ma pamode simplizmente ar ka ta pude inpidil]
Manera ke Pinker ta dimonstra es si
argumente? Kual e ki kaminhe? “The trail begins with the study of
how the particular languages we find in the world today arose. Here, one would
think, linguistics run into the problem of any historical science: no one
recorded the crucial events at the time they happened. Although historical
linguists can trace modern complex languages back to earlier ones, this just
pushes the problem back a step; we need to see how people create a complex
language from scratch. Amazingly we can.”[6]
[Kaminhe ta kumsa na stude de manera ker
língua partiklar nu ta ankuntra na munde d’aoje surji. Na es ponte nu pudia
pinsa mo linguista ta ba drete na problema
de kualker siensia storike: ningen ka grava ker akontsimente krusial na
mument kar kuntsé. Apizar ke linguista storik ta pudé sigi língua txeu língua
muderne kunplexe pa trz até ker mas antige, ise sinplismente ta anpura problema
un pose patraz; nu misté udja manera ke pove ta kria un novu língua du nada. Surpresamente nu pudé.
“The first
cases were wrung from two of the more sorrowful episodes of world history, the
Atlantic slave trade and indentured servitude in the South Pacific. Perhaps
mindful of the Tower of Babel some of the masters of tobacco, cotton, coffee,
and sugar plantations deliberately mixed slaves and laborers from different
language backgrounds; others preferred specific ethnicities but had to accept
mixtures because that was all that was available. When speakers of different
languages have to communicate to carry out practical tasks but do not have the
opportunity to learn one another’s languages, they develop a makeshift jargon
called a pidgin. Pidgins are choppy strings of words borrowed from the language
of the colonizers or plantations owners, highly variable in order and with
little in the way of grammar. Sometimes a pidgin can become a lingua franca and
gradually increase in complexity over decades, as in the ”Pidgin English” of
the modern South Pacific. ...[7]
[Kar primer koze kunxide fui trode de doz
dakez acontsimente mas triste de stória mundia ke fui kumerse de skrove na
Osione Atlantk ma kuntrote de servidau na Osione Pasifik Sul. Un serte numer de
pruprietariu de plantason de tabok, algudau ma kafe ma sukra, talvez pa lansa
kunfuzau na mei daker africone moda na Tor de Babel, mistura skrove ma
trabadjadors de diverse urijen linguistik de pruposte; tive ote ke prifiri
manti so grupes de mesma etnia ma ar tinha ke seita mistura pamode era u ke
staba spunível. Ora ke grupo de pesoa de língua diferente ten de kumnika pa
pude faze trabodje kar mandode drete ma ar ka ten kondisau de prinde língua de
kunpanher ar ta dzinvulvé un jiria inpruvizode ke ta txmode pidgin. Pidgin i un
spese d’un kurrent de palavra tmode na língua de kulinizador o de pruprieter de
plantason txeu variável na orde de palavra e ke pok gramatika. Az vez un pdgin
pude bra un língua franka moda “Pidgin English” na muderne Pasifik Sul]
“But the
linguist Derek Bickerton has presented evidence that in many cases a pidgin can
be transmuted into a full complex language in one fell swoop: all it takes is
for a group of children to be exposed to the pidgin at the age when they
acquire their mother tongue. That happened, Bickerton has argued, when children
were isolated from their parents and were tend collectively by a worker who
spoke to them in the pidgin. Not content to reproduce the fragmentary word strings,
the children injected grammatical complexity where none existed before,
resulting in a brand-new, richly expressive language. The language that results
when children make a pidgin their native tongue is called a creole”[8]
Ez mexme Derek Bickerton, ke Pinker ta sita,
ta faze un luz sobre ligasau dez nove língua ku gramatka de língua de antpasode
dez kriansa ma si mai:
Kriansa naside de famílias de skrove na kintas
de plantason arma palavras de pidgin de akorde ma regra de gramatika de língua
di skrove. Primer lugar na basia di Atlantiku unde surgi kondisau pa nasimente
de un novu língua fui na ilha de Santioge de Kobverde. Asin ta fka splikode
rapidez de furmasau de lingua kobverdione. Ez nove língua fui txmode “kriol”
presizamente pamode al parse dentre de “criadoiros” unde ker ta gardaba
skravinhe niside na Santioge. Na kulonia de Spanha “kriol” era inicialmente
fidje de kulone bronke niside na kulonia ma despoz ar passa ta txama tude
skrove niside na kulonia kome “kriol”. Na Purtugal “kriol” ta bem de
“kriadoiru”. Purtantu fui minins de pove kriol de Santioge i Foge ke kria
língua de Kobverde.
Bickerton ta ajdone antindé manera ke nu pudé
afirma mó kriol i un língua africone. Asin:
“Bickerton
notes that if the grammar of a creole is largely the product of the minds of
children, unadulterated by complex language inputs from their parents, it
should provide a particularly clear window on the innate grammatical machinery
of the brain. He argues that creoles from unrelated language mixtures exhibit
uncanny resemblances – perhaps even the same basic grammar.”[9]
[Bickerton ta splika mo se gramátika d’un
kriol i grandemente produte de mente de kriansa nau altirode pur inputs de
lingua de siz pai, al ta dibia done un janela partikularmente klor pa maquinaria
gramatical inatu de serebru. Al ta argumenta mo kriol furmod a partir de
mistura diverse língua nau ralasionode ten o ta mustra un similhansa bastante
stronhe o mistiriosze, talvez até mesma gramátika de baze.]
N ta ben sita Bickerton diretamente a partir
de si obra “Roots of Languages” [10] pa fka pruvode dun manera mas klore kal i ki urijen de língua de
Kobverde.
“Creole languages arose as a direct result of European colonial expansion. Be-
tween 1500 and 1900, there came into existence, on tropical islands and in isolated
sections of tropical littorals, small, autocratic, rigidly stratified societies, mostly
engaged in monoculture (usually of sugar), which consisted of a ruling minority
from some European nation and a large mass of (mainly non-European) laborers,
drawn in most cases from many different language groups. The early linguistic
history of these enclaves is virtually unknown; it is generally assumed (but see
Alleyne 1971; 1979) that speakers of different languages at first evolved some form
of auxiliary contact-language, native to none of them (known as a pidgin), and
that this language, suitably expanded, eventually became the native (or creole)
language of the community which exists today. These creoles were in most cases
different enough from any of the languages of the original contact situation to
be considered “new” languages. Superficially, their closest resemblance was to
their European parent, but this was mainly because the bulk of the vocabulary
itens were drawn from that source, and even here, there were extensive phono-
logical and semantic shifts. In the area of syntax, features were much less easily
traceable.” (Bickerton, 2016, p. 21-22)
Na ez sitason de Bickerton nu pude kumsa ta
udja mo língua de Kobverd ta inkluide na kel grupe de língu ke Bickerton ta
studa. Loge a sigir al ta stablise un limite de kal ki língua ke pudê ser
inkuadrode na difinison de un kriol e razon kel ta kuntinua ta usa ez dzignason
de “kriol” pa rafiri kez língua niside na kel kontexte.
“Accordingly, in the text that follows, I shall use the word creole to refer to
languages which:
1. Arose out of a prior pidgin which had not existed for more than a generation.
2. Arose in a population where not more than 20 percent were native speak-
ers of the dominant language and where the remaining 80 percent was
composed of diverse language groups.
The first condition rules out Tok Pisin and perhaps other (e.g., Australian Abo-
riginal) creoles; the second rules out Réunion Creole and perhaps other creoles
also (the varieties of Portuguese creoles that evolved in Asian trading enclaves
such as Goa or Macao are possible candidates for exclusion under this condi-
tion). Given the above, I shall continue to refer to certain languages or groups of
languages as “English creoles,” “French creoles,” etc.; this usage implies no con-
clusions as to the affiliations of these languages and is merely for convenience.”
(Bickerton, 2016, p. 23)
Purtante nu
ta udja mo língua de Kobverd ta kei dente kel presupozison ke Bickerton ta
stablise pa klasifica un língua kome un kriol e tame, fla mo língua kobverdione
i um kriol de base na purtugez ka ta inplika ninhun konkluzon sobr filiason de
kobeverdione.
A partir de konkluzau ke Bickerton ma Pinker
ta splika nu pude fla mo « Kriol » de Kobeverde, Lingua Kobverdione i
un lingua afrikone pamode si gramatika de base i afrikone, eransa de língua de
pove afrikone ke foi trazid pa Kobverde a partir de mei de sekulu XV.
Ote presupozison de identidade afrikanu de
língua kobverdione ta ser uze de un linguajen metaforiku fidje de un pensamente
sinboliku propi de povu afrikone dez de si antiguidade na Ejipte faraoniku.
[diskuti pamode ke badiu de funde arbera de Santioge ta papia i az vez
sanpadjude ka ta antindel. Ka pur kauza de gramatika nen vokabulariu. N ta
pinsa mo prublema sta na uze dun linguajen metaforiku pa izprisa un pensamente
sinboliku. Izemple: N bua di mi …Kandu k’N txixa N k’atxa ramu p’N diskansa nha
pena. Nu ten pena orgon di peli di avi ki sta rilasionado ku vua ma si nu
ripara na inisiu di puema na ten tamben dor, dizgoztu, tristeza. Sinbolikamenti
nu podi fla mo nu sta fala di un alma ki sta buska, djobi si identidade. I un
di kez splikasau pusivel]. Ote izenple pudê ser: Kel planta la dja abri si aza.
Kel li i un metafura pamode planta ka ten aza. Na noz imajinasau nu ta simila
foja de planta ma aza dun póse]
[Mo ki bu sta? N sta moda minhotu brancu, ka
ta tra lugar, ka ta panha pinton. Si bu d’al ku pedra bu ta ganha pekadu.
Kumentariu: N sta dretu ken ki ben buskan ta atxa’N serenu. Passarão (Neophron
percnopterus) ilha da Boavista, também conhecido de canhota (Santo Antão) e de
minhoto-branco (Santiago). Al i kunxide tamé kome abutre d’Ejipte. Kal i ki sinbulizme de minhotu. Na
skrita ieroglifika de Ejipte de faraó minhotu fui translitirode pur Ꝫ
ta prununsiode a. Prublema i kel grafisme ke ten forma d’un abutre dzinhode ka
i un letra. Al i un sinbul al ta significa un ideia. Moda nu pudê udja nakel
pruverbe de Santioge minhotu i un ave ka ta ankumada ningen. Al ka ta furta
smente nen midje na orta nen al ka ta panha pinte d’galinha i al i un animal
tao pristavel ke s’algen dal ke pedra ez psoa ta ganha pikode. Minhotu ta kmê
kar de bitche morte na konpe ma na roda de murada. Al ten grande utilidade na
limpeza. Ora ke nu ta udjal na altura tas rudia riba d’un lugar i pamode la ten
bitje morte.]
Kual era funsau de minhotu-branku na ejipte,
na sivilizasau de vale de riu Nil? Nu pudê imajina mo minhotu -branku tinha un
funsau de saúde publike de inportansia mas grande. Na stasau de Aket tinha
grande inundasau de riu Hapy (Nil). Nu pude imajina quantidade de karkasa de
animal mortu i di kadáver umanu ki tinha de ser lokalizode i antirode o kimode.
Minhotu-branku ta kumeba kel karni podri i e ta djudaba localiza karkasa e
kadaver di mortu ke tinha de ser antirode o kimode pamode minhotu-branku talvez
ka ta pudia kmé tude. Asosiode ma ote sinal sintide pudê ser, kai de riba de,
salta riba de; fome, gluton, vurasidade; kama, rapuza kosta; grite, lansa, pau;
rome, xikote; manera de txma un pessoa, dzignasau d’un pessoa; opozisau a.
Nu pudé mustra txeu izemple de linguajen
metafóriku trode de livre Finasons di Nha Násia Gomi, rakodja i
publikasau di Tumé Barela da Silva.
|
Finason di Násia Gomi, kunpiladu pa Tomé Varela da Silva |
Kumentariu Linguaji metaforiku, pensamentu sinboliku |
|
38 Ami Nasia Gome, DjaN pasabu mal tamanhu: Nha mai fla N pa N ka kaza Nha pai fla N pa N ka bibebu Bu k’odja mo ki sta rabés?!... Mi N ta fala ku bizinhos di róda Pa fla N nha mai ku nha pai; “Pabía?... Pamodi? …” |
Bibedu Rabez
|
|
39 Nha mai fla ma si N ka kaza, N ka bibe ma N ta móre e’ta po N na kaxon e’ta ntera N nteru nha raínha … M’el ta fala ku nhu padri ta toma N na kaza m’el ta po N na kruz di sem merez m’el ta da N rusponsu tudu fin di sumana. |
bibe Nteru nha rainha Kruz di sen merez |
|
40 Mi N papia ku bizinhus di róda pa fla N mamai ku papai « O p’ez da N
faka pa N mata krénsa o pa da N korda pa N
mara amor!” Porkazu krensa ta due,
amor ta kema lagua ta da, magua ta
fitxa t’óki ta lansa N na
kalma N! |
Krénsa, s. darivode de verbe kré, homónimu de
krensa>superstison>feitisu Korda: s. objetu fetu di fibra torsidu ta sirbi pa todxi kuzas o
animal. Omónimu di korda>feitisu Kalman Porkazu=purke Purcazu >Konj. Pur kauza |
|
41 Kantu ki mi, Nasia Gomi, N odja nha maridu,
Polinu Olibera, N bira dodu barbaridu: N tente têra, N po ku
leti N kuda kuzkuz di midju
pintadu! |
Dodu barbaridu Tera ku leti Kuzkuz di midju pintadu Midju pintadu=midju ku pintu? Midju ku fixon? Argen dodu barbaridu pur amor ta
konporta sima mininu ta fazi kuzkuz di tera |
|
43 Djobé li: Sima dimaz ta fazé mal Si ki dimenuz ta faze falta! Sima nada ka dimaz nez mundu Asi ki nada ka sima nu ta krê! Sima dja nu kré sta, nu ka pudé sta, Mas tanbé sima nu sta, nu ka pudé fika Pabia di Sinhor Déus ka ta dixanu! Kel óki Sinhor Déus danu ramédi, Nhu
Santantoni ta bota mo ! |
Nesesidadi de atxa midida justu na tudu kuza ki nu ta fazi na ez
mundu |
|
47 Djobi li mo mininu di gósi sta sabidu, Ma kuzkuz na kara as ka krê máz; Es krê só dentu meiu ku riba d’odju Ku na parti guentis grandi ! |
|
|
52 A mininu!... A Tomé!... A Tomé: Bo bu ten nomi di Baréla!... Bu k’obi di Maria Nasia Koria? El e k’e un bedja raizada Mas mudjer d’un próbi konsoladu Mas baxu di Déus purmeramenti Boita mau rezan ka fadjadu Nu ka sabe ki bóita pega n’el!... Fla-m dja ten un mez y kinzi dia Nen nobidadi ka ten Nen desizan ka dadu !... Modi ki nu ta vive ?... Nha genti, Sinhor Gobernu pa faze djetu Pa ntende ku noz… Pabía.. Pamodi! Riba tapun di Kauberdi!
|
Boita=sitiuasau Resan Fadjadu
|
|
Finason II |
|
|
21 Djobi li, Rapaz di Mozinha Baréla: Noz tudu nu fika sabendo Ma ez mundu e k adi noz, Porkazu un dia Noz nu ten konta pa nu da… Ma sima disizu sta na
papel E si ki verdade sta na
tinteru! Ami, Nasia Gomi… Bala, babunéta na boka d’arma, Dibagar k’e nganha midju nobu, Bianda sabi noz tudu nu kre: Ka parse ningen kif la-m m’e ka si ! |
Porkazu=porque Disizu, adv. Muitu duru, ixtremamente, verdaderu, ku disizu=ku
serteza Dic. CV En de MLG Disizu, sub. Verdade; faktu Disisu=disizau? |
|
33 Agóra mi, Nasia Gomi, Dja N ten dizaseti anu kazadu!... Ami, nha maridu manku… Ami, Nasia Gomi, N ka pode kunpra sapati. Kantu ki N kalsaba, Sapati staba inda na presu sentu i vinti… Gósi sapati bira mil iskudu! Kelóki dja N roka di mas N ta ba na kaza di kristan Mi N ta pidi sapati bedju: Kabaku N po na kaza
Raulinhu T’oki dj’el da fastiu
di mi! |
|
A partir di izemplu ke fui prizintode nu pudê
udja mó inda ta rizta algun sinal de linguajen metaforike i pinsamente
sinbolike africone na língua de Kobverde moda al i falode na ilha Santioge.
Talvez nu pudê utxa mas izenple na interior de Foge má Santanton.
Na Foge izenplu mas inpurtante i kantiga di
Ana Prukopiu. Nu pude udja un verse de Ana Prukopiu manera k’al ta uza metáfura
ku grande meistria.
Amor di branku é
txuba na mar
Amor di negu é lesti
na rotxa
Amor di mulatu é néba detadi
Kumentariu:
Despoz kal nisé na Kobverde Kriol de Kobverde
fui livode pa Kazamansa ma pa Gine i al foi transpurtode na naviu purtuges te
na India ma Xina. Kriol de Kobverde tive influensia na maior parte ilha de
karaiba unde ke ainda al ta existi na Kurasau.
Manera moda língua kobverdione nise ten side
studode na dia da oje pa linguista kobverdione. Mas kunxide i Manel Veiga. En
ralasau ma linguiztaz kobverdione mas antige o ma simplez kurioze moda mi ke
aventura na tarefa de splika moda ke noz língua parse, Veiga ta da un pose de
jigante pa diante. Primer pose i konklui mo kriol nise na txon de Kobeverde na
ilha de Santioge. Sigunde pose i konkluzau mo kontribuisau de purtugez i
isensialmente lexical u ke sta di akorde ku tioria di Pinckerton. Ma teoria de
Veiga de furmasau de kriol a partir di un “Babel inicial” derivode di um
“brassage” ka ta djuga mutu dretu ku tioria di Pinker. Na nha fraku kapasidade i
ku ruspete pa opiniau d’otre algen, ta parseme mo kontribuisau de língua
afrikone pa furmasau de strutura de lingua de Kobeverde sta poke dzenvolvide na
obra de Manel Veiga. Parseme mo ise i divide a falta de stude i kunhisiment de
língua di afrikone ke puvua Kobeverde durante serka de 200 one loge na
prinsipiu de kolonizasau. De kualker forma obra de Manuel Veiga dadikode a
língua kobverdione i indispensável pa kualker algen ke kizer studa noz língua.
En ralasau a Primer presupozison parseme
mo dja nu pude tra konkluzau mo anoz ke ta papia língua de Kobverde nu ka dibe
txma noz língua un kriol. Origen de palavra “crioulo” ta lebanu pa skravatura i
kostumi di proprietariu di skrove de kria fidjus di skrove o até fidjus di pai
kapataz o proprietariu de skrove ma mai skrove na kintal pa vinde o pa trabadja
na kaza. Nakel tenp tinha criasau de skrove moda ten kriasau de kabra. Na
kuloniaz spanhol “criollo” era fidju di branku nisid na kolonia moda na
kobeverde tinha reinol e bronke de tera. Reinol era nisid na Europa e era ken
ke ta mandaba i kriol era skrove de kaza. Uze de palavra”kriol” pa dzigna
língua de Kobverde ta angatxa verdadeire urijen de língua kobverdion. Si
verdadeire origjen ta ben di Afrika, al ka pudé ser un lingua “kriode” pa
purtugez.
En ralasau a sigunde presupozison,
parseme mo ta klor mo lingua kobverdione ka i un dialete de purtugez. N pude fla moda Steven Pinker ta fla
sobre inglez mo ka ten ninhun sintid fla purtugez un língua i kobverdione un dialete
(“It is even a bit misleading to call Standard English a ‘language’ and these
variations ‘dialects’, as if there were some meaningful difference between
them. The best definition comes from the linguist Max Weinreich: a language is
a dialect with an army and a navy”)[13].
Derek Bickerton tame ta sigi na ez mesme kaminhe “Given the above, I shall continue to refer to certain languages or groups of
languages as “English creoles,” “French creoles,” etc.; this usage implies no con-
clusions as to the affiliations of these languages and is merely for convenience.”
(Bickerton, 2016, p. 23)
Ker dzer mo u ke linguistaz de academia oropeu
i merkone ta txma “kriol” i língua moda tude língua oropeu. Alíaz, prope
Binckerton ora kal ta splica conseite de diskriolizason al ta rifiri a língua
de Kobe Verde al ta txmal Kobverdione (Cabo Verdiense) (Bickerton,
2016, p. 60).
Tioria afrojenetiku de furmasau de
kriol de basia de atlantiku
Agora N kre introduzi un ote splikasau pa urijen
de língua kobverdione i en jiral de Gine-Bisau ma idjas de Karaíba i Merka de Norte.
Un di ker primer
studioze ta fala dun urijen afrojenetiku fui Charles Fernand Pressoir, « un
poète et intellectuel haïtien, l’un des plus fervents défenseurs du créole et
de son utilisation dans l’enseignement scolaire haïtien.
« Né à Paris
en 1910, Charles Fernand Pressoir fait des études de droit avant d’entrer comme
fonctionnaire à la Direction Générale des Impôts (appelé à l’époque Bureau des
Contributions).
« En 1933,
il publie son premier recueil de poèmes Au rythme des Coumbites dans
lequel il décrit des scènes vodou et la vie quotidienne des paysans haïtiens à
travers des tableaux pleins de réalisme et de sensualité.
« Mais très vite, Charles Fernand Pressoir va abandonner la poesie
pour s’interesser au creole et la question de l’identité haitienne. Il prend
une part active au debats sur l’orthographe du creole et publie en1947 Débats
sur le créole et le folklore. Dans cet ouvrage, il montre que l’origine du créole
haïtien et de tous les autres créoles parlés par les populations victimes de la
traite des esclaves doit être cherchée dans les langues africaines.
« L’originalité
du livre tient dans le fait aborder la question du créole en la mettant en
rapport avec d’autres thématiques comme l’origine du peuple haïtien, le vodou
et la civilisation africaine formant un tout dont chaque partie aide à
comprendre l’ensemble.
« Pour
Charles Fernand Pressoir, le créole est une langue mixte, ayant à sa base le
vocabulaire français, agencé selon les principes des grammaires africaines,
grammaires dont la simplicité et la clarté dépassent tout ce qu’ont pu
concevoir les cerveaux européens.
« Les
langues créoles, notamment l’haïtien, sont des langues soudanaises à
vocabulaire français, formées hors d’Afrique et appartenant au groupe de
l’ouest-africain. »
Maz modernamente
nu ten splikasau studode pa un native de Karaiba e falante de lingua txmode
« kriol de base lexikal fransez ». Alen dise nu ten noz grande storiador Antonio
Carreira ke na nha froke antinder tame ta kunkurda ke tioria afrojenetiku de
kriol di Kobverde.
N kre papia de Jean-Luc Divialle (Djolo)[ii]. Devialle Djolo ta ba pska urijen de lingua kriol na língua de Ejipte
antige de tenpe de Faraó. Na primera vizta ese teoria ta parse un bukode
exajirode. Ma se nu studa obra de Sheik Anta Diop ku atensau i nu faze ligasau
ku siensia mudernu de stude de língua que Steven Pinker ta dzenvulve nu ta udja
ma ez teoria ten lojika i i kapaz de ser kurete.
Devialle Djolo ta txega na esse konkluzau
straordinore a partir de stude the skrita de Ejipte antige de tenpe de tersera
dinastia de reine de Faraó. Má mi prope ainda un ka antindé drete manera ke ez
língua parse na kontextu di konsentrasau de afrikone livode pa Karibe sabende
noz mó ar tinha siz prope língua embora tude ke mezme raiz na Ejipte. Kual foi
mikanizme que liva ez nove língua ta parse? Al ka ta splika se fui moda Stenven
PINKER ta fla o se fui pur un ote kualker makinizme. De kualker manera un ta ben
fazê un transkrisau de tude si argumente pa ken kizer bá aprufunda. Dagora pa
diante ora ke nu ta kre rafiri a língua de pove afrodisendente de Karibe nu ta
uza palavra ke Djolo ta prupoi i ki é “Woucikam”, prununsiode “Woutchikam”
“Iuutchikam”. Iuutxikam i un vukoble ke ta ben de IUU + TXIKAM ke ta signifika
NOVU-TXIKAM na mesme sintide que na Europa ta falode de língua NEO-LATINA sende
Txikam dzignasau de língua de antige Ejipte.
« Aussi
extraordinaire que cela paraisse, le « créole » est une langue
bantoue issue originellement de l’égyptien ancien du Moyen Empire. Elle fut
initialement, comme en témoignent certaines graphies en hiéroglyphe, une langue
écrite. … Née sur le continent africain,
elle obéit donc aux règles des langues bantoues, tant du point de vue de la
grammaire que du vocabulaire. La colonisation française a eu pour conséquence
l’intégration progressive d’un lexique français en lieu et place de certains
éléments de son vocabulaire d’origine. Ce processus amorcé au début de la
colonisation est toujours en cours. Ce sont les africains déportés dans les
possessions françaises d’exploitations sucrières et leurs descendants qui sont
à l’origine de la langue dite créole et du français régional. C’est ce stade
ultime d’évolution de la langue issue de la vallée du Nil qui lui vaut d’être
qualifiée de langue à base lexicale française. »[14]
Pg. 29
Djolo ten un
splikasau pa manera ke utxikam parcê :
« Or, nous
l’avons vue, la langue française, en pleine évolution à l’heure de la traite
négrière ne suffit pas à expliquer l’apparition de la langue dite créole. Notre
enquête nous incite donc à remonter beaucoup plus en amont. Elle donne crédit
aux travaux de Mubabinge Bilolo qui attestent l’unité linguistique de
l’Éthiopie intérieure. Ce territoire gigantesque du continent africain c’est
justenent où l’Occident s’est fourni. Partir à la recherche de cette langue
première, c’est remonter dans le tenps. C’est découvrir une langue plus
ancienne que le latin et le grec et commune à tous les parlers d’Afrique.
Au-delà de nos prévisions, nous voilà sur la piste de la langue de l’Égypte
pharaonique. Concluons donc pour dire que, sur la base des éléments
analysés, l’univers concentrationnaire des plantations a joué un rôle de
laboratoire, où une forme nouvelle de la langue de l’Égypte pharaonique s’est manifestée. Il semble que se soit justenent
cela que l’on désigne sous le terme impropre de créole. Cette apparition fut
possible parce que toutes les langues de la cuvette congolaise portent en elles
les marqueurs de cette langue Bantoue, la plus ancienne de la vallée du Nil. Elle
a tout simplement ressurgi du
passé, en raison du rôle de catalyseur joué par l’univers concentrationnaire
des plantations. En conclusion : plusieurs indices nous conduisent à
considérer le caractère africain de la langue dite créole. Cette origine est
même la condition sine qua non de son apparition. … Toutes les populations
africaines déportées dans un espace linguistique étranger gouverné par les
Français entre le XVIIè et le XIXè siècle, ont développé un parler nouveau
improprement appelé « créole ». Ces langues de colonies nourrissent
entre elles de nombreux points de ressemblance. Mais, à chaque fois que la
langue française a rencontré une langue bien installée sur un territoire et que
la population qui la parlait na pas été décimée, le taux de penétration de
cette langue par le lexique français est demeuré insignifiant. C’est donc le
fait d’avoir privé les Africains de leur réserve linguistique ancestrale qui a
favorisé la pénétration de leur langue par le lexique français. »[15]
Pag. 32-33
Parseme pamó tê
ez ponte ainda nu ka pudê fla mó dja nu ten un mikanisme klore pa splika manera
kez nove língua parsê. Manifista o rasurji ka ta dome satisfasau. Fla mo tude ker língua afrikone de pesoas ke
foi ratirode a forsa de Afrika osidental pa libar pa ilha d’Antilha tinha ker
mezme marcador d’akel língua Bantu mas antige de Val de Nil pa mi ka ta txega.
Talvez li nu pudê apruxima de tioria de Pinker. Kar marcador ta na gramatika,
kenha ke na kada novu jerason ta rakria língua ke base na gramatika de língua
materne i kriansa depoz de nisê na mumente kar ta prindê papia. N ka ten
siensia suficiente pa N fla ma foi asin má talvez,… ken sabe maz ta kunta
amdjor.
De tude manera,
Djolo ta kunsigi stablisé un ligasau klore entre Iutxikam i lingua d’Ejipte de
Faraó. El prope ta fla u siginte:
“Nous aurions pu
attendre encore longtenps avant de saisir le lien direct qui désormais est
établi et de façon certaine entre le woucikam et l’égyptien ancien. Au départ
de nos recherches, nous ne disposions que de quelques centaines mots dont nous
soupçonnions une origine hiéroglyphique directe. Mais les liens entre les
racines des deux langues nous paraissait parfois complexe à établir. Les
équations qui nous avions identifiées ne répondait pas toujours à nos
espérances. C’est alors que nous avions eu l’idée d’établir ce lien avec les
langues africaines modernes dont le lingala, le kikongo, le bambara et le
ciluba. Nous avons entre-tenps découvert la méthode symbolique proposée par
Dibombari Mbock. Par son application, nous avons alors compris que notre
intuition était la bonne. Le lien avéré entre woucikam et égyptien ancien ne
nous apparaissait pas au premier abord, parce que les translitérations issues
de l’égyptologie classique ne sont pas toujours fiables. » Pgs.42-43
Ote adepte de teoria afrojinetike de língua
Kobverde i Anton Karera. Al i unike sientista de Kobverde de velha guarda ta
assumi de manera klore teoria de urijen afrojenetiku de kriol de Kobeverde
apizar di el ainda ta txmal un “crioulo português”. Si tioria ta kunkurda ma
Devialle Djalo sobre origen de kriol na Kobeverde pa primera vez. Karera skribe
un livre de grande inportansia pa stude de storia de kriol de Kobverde ma al
fka deskonxide. Si rakumendasau prinsipal nunka ka foi sigide pur ninhun
studioze de Kriol. Si livre fui publikode na 1982 purtonte dezpoz de indipendensia.
I el prope ke ta splika u purke kel scribe sobre furmasau de língua de
Kobeverde. Na si ensaiu intitulode “O Crioulo de Cabo Verde, Surto e
Expansão”[16], loge
na prifasiu al ta fla o siginte:
“Posto isto pergunta-se: como me abalancei a
abordar a tenática do crioulo português num tipo de enquadramento até aqui não
adoptado? Nada mais simples.
“Falando razoavelmente os crioulos de Cabo
Verde (onde nasci) e da Guiné e duas línguas do ocidente africano de maior
expansão (a Mandinga e a Fula) pensei que poderia trazer achegas novas aos
estudiosos do crioulo português. Daí o título dado a estes SUBSÍDIOS: «O Crioulo
de Cabo Verde: surto e expansão».
“Não se trata de estudo de linguística pura, nos
seus diversos ramos; mas sim a abordagem numa perspectiva (dominante)
histórico-sociológica, com o objectivo de esclarecer a matéria. Será a
demonstração de que tenho ideias assentes, documentadas, sobre o surto e a
difusão dos crioulos neste sector da costa. Por isso,
“1º - Penso que se deve, antes de tudo,
determinar cientificamente em que limites o português serviu de suporte lexical
ao crioulo caboverdeano (e outro). À primeira vista não se pode contestar a
influência decisiva do português. Admite-se até (por intuição) que cerca de 95%
dos vocábulos crioulos correspondem a adaptações do português arcaico; e 5% de
línguas africanas e europeias (inglesa e francesa). Será exacto? É necessário
comprová-lo, e clarificar a extensão do contributo das línguas africanas na
formação do crioulo. Ao mesmo tenpo indagar o do inglês e o do francês.
“Tenhamos em atenção que só nas Antilhas o
número (estimado) de crioulófonos (na base de línguas europeias) excede 13
milhões; e os de Cabo Verde, Guiné e áreas periféricas talvez não ultrapassem o
milhão.
“2º - Não me parece possível efetuar estudos
sérios e fundados do crioulo sem se possuir um conhecimento bastante das
línguas africanas – sobretudos das dos grupos SUDANÊS e SEMI-BANTA – que lhe
deram as estruturas gramaticais. E isso exige, a meu ver, o levantamento sistenático
e exaustivo dos vocábulos e expressões africanas disseminadas nos textos
portugueses a partir do século XVI, sejam os publicados, sejam os de documentos
existentes nos Arquivos. Sem tal trabalho preliminar não se irá além de conjeturas
falhas de base.
“«A escalpelização – escreve Rodrigo de Sá
Nogueira – dos vocábulos de uma língua, qualquer que ela seja, no seu tríplice
aspecto fonético, morfológico e semântico, através da sua história, é fonte
inesgotável de informações do maior alcance científico para o conhecimento da
psicologia, da história, da etnografia, de vários fenómenos sociais básicos,
etc., do povo que fala essa «língua». (o sublinhado é meu).
“Não são precisos comentários a este trecho.
As palavras dizem o bastante.
“3º - E seguidamente, a publicação de uma
espécie de dicionário crioulo . português (e línguas africanas), na qual se
procurará determinar as origens, geográficas e étnicas, e o significado de cada
vocábulo; e no possível a evolução semântica que sofreram. Como base teríamos
os dados recolhidos no inquérito antes preconizado.
“4º - Só com a realização de estas tarefas
será aconselhável (e oportuno) o estabelecimento de normas de grafia tendentes
a preparar a transição de língua de comunicação verbal para a sua fase escrita.
É então chegado o momento de se definir a política cultural a seguir nesta
importante matéria.
“Como o eventual leitor pode verificar,
demarquei-me concretamente do domínio da linguística. Deixei aos que tenham
competência e capacidade bastantes, o encargo de tratar da morfologia, da
fonética e da semântica – da gramática, em suma.
“Se alguma vez tiver condições de trabalho e
meios de pôr em prática o projecto de organização do dicionário crioulo de Cabo
Verde e Guiné nos termos expostos, é possível que volte a este mesmo tena.”[17]
Na ese si pikene ensai CARREIRA dja ta done
algun pista importante pa nu antinde unde, manera e konde i ke língua novu
furma na Kobverde. Despoz de introduson unde kel ta done un ideia de razon ke
libal a skribe sobre esse tena i manera kel ta utxa mo dive de ser caminhe pa
stude i kunhesimente de kriol a fin de pude passa ta skribel e utilizal kome
língua ofisial al ta antra na diskusau de variu hipotze kulukode pa splika
urigen de kriol. CARREIRA ta splika kual era visisitude de prizensa de purtugez
na longu de kosta de riuz de Gine de riu Sinigal ti Sera Lioa karaktarizode pur
un numeru muite piken de falante de purtugez i pa instabilidade pruvukod pa razistensia
de afrikone kontra prizensa de stranjer oropeu. Purtonte ka tinha kondisau pa
furmasau dun nove língua.
Na ilha de Santioge sin, passa ta izisti kel
kondisau a partir de mumente ke puvuamente ke baze na kative afrikone kome
forsa de trabodje e pa reexportason pasa ta ser situasau duminante pulitike i
ikunomike de nove kulonia. Li ote storiador kobverdione ke dja nu papia nel ta
done un kontribuisau inpurtante i fundamental.
Na si obra “Noite Escravocrata Madrugada
Camponesa, Cabo Verde séc. XV a XVIII Correia e Silva splika caminhe sen igual
parkuride pur Kobeverde. Correia e Silva ta parti di un sertu numeru de
karacteristika spesifiku di kazu kobverdione:
“1ª Comecemos pela primeira das
especificidades, a da fundação da estrutura agrária, modeladora da formação
social que nela se implantou.
“Afirma o autor que, “Pelos efeitos em cadeia
que engendra, a primordial articulação ao emergente mercado de escravos da Alta
Costa da Guiné configurar-se-á, a nosso ver, como o principal fator de
diferenciação de Cabo Verde face aos outros arquipélagos médio-atlânticos,
anteriormente colonizados.” Li al ta ta rafiri a Asores Madera i Kanaria.
“Em ligação com a especificidade geoclimática,
tratada a seguir, o povoamento da ilha do Cabo Verde vai ser planificada com
base na importação preponderante de trabalho escravo para uma estrutura agrária
baseada na grande plantação escravocrata. É essa estrutura agrária e a formação
social que ela engendra que vão sustentar o povoamento efetivo.
“Em segunda posição o autor aponta a
especificidade geoclimática. A compreensão da evolução histórica da sociedade
criada a partir da descoberta e colonização do arquipélago de Cabo Verde
implica, necessariamente, o conhecimento mínimo das condicionantes que a sua
localização impõe à dinâmica produtiva e ao desenvolvimento social da sua
população.
“A colonização, a formação da sociedade e sua
posterior evolução vão ser condicionadas, preponderantenente, pela situação
geográfica no Atlântico, enquanto “campo estruturado de relações”[iii],
e numa zona de climas áridos, particularmente impróprios para a agrikultura e a
pecuária.
“Esta especificidade / dificuldade aparentenente
inultrapassável, vai ser contornada por uma 3ª especificidade, “a
articulação/submissão ao mercado e, particularmente ao mercado guineense, o que
constituirá um poderoso modelador da identidade da agrikultura e, por
consequência, da sociedade agrária a implantar nas ilhas do arquipélago
cabo-verdiano primordialmente povoadas. A questão central, na verdade, é
mostrar de que forma a conjuntura da montagem da articulação comercial direta
entre Portugal e a Alta Costa da Guiné, que se vive posteriormente a 1460,
colocou um “print genético” profundo e duradouro na estrutura
socio-agrária que haveria de se desenvolver no arquipélago.” Assim, “a primeira
agrikultura que se funda em Santiago, na sequência não imediata da carta de
1472, é comercial, virada para o mercado guineense e utilizadora de
mão-de-obra escrava, não enquanto complemento, como sucedera nos outros
arquipélagos da Macaronésia, mas como estribo central de toda a atividade
económica. … Que fique claro que não se trata nem da escravatura doméstica, nem
de enclaves escravocratas, mas da escravatura enquanto forma dominante de
produção e de relação social de produção.”
Pa nu antinde moda ke língua kobverdione parse
nu ten de kumsa pur antinde tude esse
pruses ke ta conduzi a kriasau de un novu ikonomia i un novu susiedade.
Surjimente dun novu língua i rasultode dese espesifisidade.
“Além da perifericidade guineense, a
australidade do espaço dota-o também de uma outra especificidade não menos
marcante e diferenciadora da sociedade agrária a nascer em Cabo Verde: a
identidade tropical seca, acrescento eu. Desde o primeiro momento, o povoamento
vai ter de ultrapassar os constrangimentos alimentares impostos pela
especificidade climática. Falhadas as tentativas que de certeza terão sido
feitas para a introdução dos cereais mediterrânicos trazidos pelos oropeus,
experimentam-se os cereais comuns na agrikultura da África saheliana de onde
provinham os escravos, as diversas variedades de sorgo e o arroz. Face ao
insucesso dessas experiências, a descoberta das Américas vai, finalmente,
trazer a solução para a base energética e proteica vegetal da alimentação cabo-verdiana,
a consociação milho com feijões tropicais de origem amero-índia. Esta
consociação vai dar urijen a uma das marcas da identidade culinária e
nutricional cabo-verdiana, a cachupa ou katchupa.”[18]
Nu ta kontinua ta ale ensaiu de CARREIRA. A
partir de dadus ke al ta prizinta nu pude fla mo kriol kumsa ta ser jirode na
bariga de Santioge a partir de 1470 i al ta ganha forma durante tude seklu XVI.
Sigunde opinião de CARREIRA kriol surji pur kauza de ason de “ladinização”. Na
verdade, “ladinização” i un palavra uzode pa konfundi i inkubri un verdadeire
akulturasau fursode ou nu pude fla un jenusidiu cultural. “Ladinização” ta
inplikapa un mudansa de nome pruibisau de língua urijinal i kustume de pove afrikone.
Na opinião de CARREIRA[19]
ladinizasau so era kunsidrode kome kumplete oras ki skrove ta kunsigia papia un
pidgin baziode na purtugez ou então tivesse prindide un trabodje de karpinter
pidrer firer calafate alanbiker trapixer alfaiate o ote pal pude ser vindide
pur un prese mute mas olte ke si prese de konpra. CARREIRA ka ta splika unde ke
esse skola era dode. Ami un ta pinsa mo grande parte desse skola era dode na
interior de grande kinta de plantason de agrikultura i pruprietarius ta pagaba
padriz pa ez faze esse trabodje. Nu entante proprietarius i negosiantes kria
bai mas de presa. Depoz de ez kunsigi introduzi batixme kuletive na praia de
mar o na kunvez de navi ar tinta kria un kaza spesial pa esse fin. “Em fins de
1600, o rei deu instruções ao Governador no sentido de auscultar as opiniões
dos indivíduos influentes de Santiago, com vista à formação de uma espécie de
«Casa de Recolhimento» destinada aos chamados escravos novos (os de
recente importação) vindos dos rios de Guiné, e onde eles seriam educados e
preparados. A Câmara, ouvida sobre a matéria, apresentou diversas objecções,
discordando da ideia. Em súmula, os quatro elementos que formavam a edilidade
disseram que:
“1 - «Os negros importados eram de diversas nações,
cada qual com a sua língua própria e uma vez internados no Recolhimento
continuariam, segundo os grupos a que pertenciam, a usar os respectivos falares
e assim seria impossível o aprendizado do crioulo.»
“2 - «Não era fácil conseguir catequistas e
párocos que falassem as diferentes línguas dos escravos e, portanto,
prejudicada a doutrinação e a aprendizagem do crioulo».
“3 - «Que os escravos de idade até 30 anos, só
com grande dificuldade e muita persistência aprenderiam o crioulo; e os de
«maior idade» (acima dos 30 anos) nunca chegariam a falar, «como se acham hoje
nesta ilha grande número de escravos», a despeito das diligências empregues
pelos senhores, e, a mando destes, pelos escravos ladinos de idêntico grupo
linguístico.»
Asin nu pude udja mo kriol dja ta ixistiba so 250
one depoz de puvuamente de Santioge ke afrikones trazide de continente. Alen
dise ser kapaz de kumnika en kriol era un factor de aumente de valor de skrove;
ka era ser falante de purtugez ke ta valorizaba un skrove mas sin ser kapaz de
kumnika en kriol. Un ote kumentariu ke ese parte de ensaiu de Carreira ta
libone a faze ta fla respeite a razistênsia de afrikone a pirde si língua
materna. Nu ta udja mo afrikone razisti a “akulturasau fursode”. N ka ta kradita
mo ar tinha algun difikuldade na prinde kriol. Prublema divia ser mas de razistênsia
contra statute de “ladino” “asimilode”. Li nu ta udja inpurtansia de língua na
prusesu de razistensia kultural.
Na esse pontu N ta gustaba de introduzi un axega
sobre manera ke kriol furma. 250 one i mute poke tenpe pa un língua nove furma
e adkiri statute ke kriol dja tinha na final de seklu XVII. Ese spóse de tenpe
parse mo foi mas poke pamode CARREIRA ta fla mo a menes de cem one depoz de “achamento”
dja ta izistiba na Santioge afrikones (jalofe) que era utilizode kome
interprete entre oropeu i afrikones na continente. Esse fokte foi asinalode en
1564 seja 100 one dezpoz de “achamento”.[20]
Se nu rapara prope língua portugez dura kuaze sinku sekulu ta madurse. Na 1500
ainda língua purtugez falode tinha un serte mistura ma galegu apisar de desde tenpe
de Rei D. Diniz ter side ofisializode novu língua pa lugar de latin. Esse
kualker koza ke ta izistia na língua de afrikone i ke turna pusivel surgimente
tau rapide dun novu língua i iransa de gramatika de língua maternu que ta
dariva de Ejipte antige i ta txga na noz através de olofe, mandinga i otes
língua de kuntinente na esse kosta entre riu Sanagal e Sera Lioa.
Sobre data de furmason de LCV i lukal unde kel
parsi primera vez nu tem maz un otor ke ta kunfirma kunstatason mo LCV furma na
Santiagu loge na primer seklu dispoz xegada portugez i mo fui di Santioge kel b
apa Karaiba. Na un
grande stude sobre urijen de Papiamentu, língua de Kurason, Bart Jacobs ta
afirma mo “creolization had started on Santiago already in the latter stages of
the 15th century and was completed by the mid-16th
century, if not earlier”[iv] (Jacobs,
2012, p. 329 - 330)
N ka ta pude razisti de faze mas un longu sitasau
de esse ensaiu de CARREIRA:
“Com esta referência à lei reguladora da
função de língua quisemos apenas realçar o papel dos escravos africanos
crioulófonos. E ao mesmo tenpo comprovar que a um século (se não antes) do achamento
das ilhas, já existia um PIDGIN a facilitar o contacto e a assegurar o convívio
entre brancos e a maioria africana, seja a já fixada nas ilhas, seja a que
vinha em trânsito. Só por uma questão de economia de espaço deixamos de lançar
mão de um conjunto de documentos de 1600 que comprova o uso da língua de
comunicação verbal pelo clero e pelos «meninos» que, em cada freguesia,
auxiliavam nas práticas litúrgicas, na catequese e na transmissão de ordens e
instruções reguladoras do culto. E não aceitamos que eles pudessem falar um
português castiço!”
Só com estas achegas se poderá entender o
surto e a expansão do crioulo, e a circunstância de ele ter conservado o vasto
vocabulário português, usado através de regras gramaticais de fundo africano –
talvez mais próximas do grupo linguístico SUDANÊS do que de línguas semi-bantas
deste sector da costa.”[21]
Kuza ke Carreira
ka ta splika i manera que gramatika afrikone foi kunsirvode na língua kriol
apesar de tude “mistura de rasa” i tude sforse de autoridade sivil ma ralijiose
pa inpoi purtugez. Teoria de mistura de língua moda mistura de rasa ka ta sirbi
pa splika u ke kuntse. Un novu língua rasultode de kontakte de ote doz língua
ka ta furma moda um batide de fruta. Mekanisme de furmasau de un nove língua ka
ta funsiona moda na mistura biolojiku de pessoas de fenotipu difirente. Manera
ke foi pusivel passa de un PIDGIN inisial pa un língua kumpletamente struturod
ke si gramatika, embora na lexiku, purtugez ten mantide propundiransia. Kze ki
un PIDGIN? Li na esse ponte nu ta fazi mas fe na splikasau de Steven PINKER
moda nu dja aprizental antes maz pa traz. PIDGIN parsi na relasau de trabodje
na intirior de plantason de kana dasukra na konpe de kultive dalgudao na
trapiche na fabrikasau dasukra o mesme na trbodje dumestike. Loge ke primer
leva de afrikone txga kruzamente entre sexe kumsa tame tonde entre home bronke
i amdjer negre a forsa o kunsintide ma tame entre home e amdjer afrikone. Na
primer 100 one despoz xegada de população pa puvua Santioge dja dibia ter
niside uns trez jerason de mnines afrikone. Mai tinha de trabadja mal mnine dja
pudia ser dxode na un “criadoiro” na kuidode de algen dzignode pa esse
trabodje. Mniz dja kumsaba ubi língua de mai ainda na bariga i loge dezpoz de
nise i tude dia oras ke mai ta binha de trabodje. Na esse situasau i fasil de
imagina mo ker kriansa na prusese de rinvensau de ses língua maternu ez
transforma PIDGIN nun língua kunplete ke si gramatika de base afrikone.
Lingua i un
instrumente pudiroze pa konstrusau i manutensau de identidade. Oropeus tive de
prinde novu língua de presa i passa ta mite sis patrimóniu lexical na novu
língua. Lingua de Kobverde surgide desde primer sékulu dpoz de puvuamente ka
tinha un baze lexical portugez tau grande moda al ten agora. Ez afirmasau pudê
ser kunpruvode a partir de diklarasau de txeu viajante de séklu XVIII moda
Kapitao Roberts[22] … Purtugez ta txgaba d’Europa tinha de ten
intérprete. A partir de séklu XIX Kobverdione ta fka kurtode d’Afrika i pur
consiginte al ta pirdé ligasau ma sê rezerva linguistike ansistral de mesme
manera ke kuntsé na Antilha ker kriol txmode de baze lexikal fransêz, “
C’est donc le fait d’avoir privé les Africains de leur réserve linguistique
ancestrale qui a favorisé la pénétration de leur langue par le lexique français »[23].
Privode de ligasau ke si rezerva linguistike ansistral
língua kobvirdione pasa ta sta deboxe de prizau lexical purtugez através de
administrasau kulunial, greja katolke má skola. Ese prusese ten binde ta agrava
na diaz d’aoje, ke un particular vilosidade dezpoz d’indipendensia de Kobverde.
Difuzao de insine de purtugez pa tude konte de Kobverde. Insine na preprimaria,
insine sakundariu, administrasau publike, i algun de kez fator ke ta orienta ez
mudifikasau. Má, maior influensia ta ben de novu ilite neokulonial ke tma konta
de guverne de Kobverde. Na sidade Praia, capital Kobeverde, ilite ta poi siz
fidxe ta studa i na skola undê ke ta papiode só purtugez ubrigatoriu. Ilite
neokulunial ta ta pripara si riprodusau i prudute ta ben sei i falante de
purtugez.
Lingua Kobverdione
ta ta transfurma na un ote língua que dja ka e kel kobverdione original ma al
ka e purtuguez. Derek
Bickerton da flone,
“However, in addition to internal change there is the contact-stimulated type of
change known as decreolization. This can affect any creole which has remained
in contact with its superstrate, as most have. …
Valdman (1973) suggests that it is
equally widespread among French varieties, and its presence in Cabo Verdiense
and some other Portuguese creoles is quite apparent.
The result of decreolization
is to create a continuum of intermediate varieties between creole and superstrate.
If this process is sufficiently long and intense, the continuum may be progres-
sively eroded at its creole end. The result may be a synchronic state in which the
most conservative variety recoverable is already considerably different from (and
considerably closer to the superstrate than) the original creole; this is obvious in
some cases, e.g., Trinidad, but may be less so elsewhere.” (Bickerton, 2016, p. 60). Es
finomne e kse ke nu ta kstma txma “purtugez mal falode”.
Izenple de
diskriolizason o “purtugez mal falode” ta udjod tude di ana Facebook moda ez
post ke N utxa: “Só um Opinião Política é mesmo um corda bambo. Kem ki sta
speraba pá és tipo de viravolta na Somada?
Kuse ki um ten ki
keloto Ka ten em termos de inteligência, conhecimento e ser político?
O homem é mesmo o
lobo do homem" um ideia ki torna
célebre pa filósofo inglês Thomas Hobbes, ki segundo el propio homem é di kes maior inimigo di propio
homem. Es affirmation ta demostra um
metáfora ki tá fla ma homi é kapaz de
fazi grandis atrocidades e barbaridades
kontra elementos di si próprio espécie( relações MpD ku Jasira,/ Jacinto ki Jasira)
Se perante MpD Jasira Ka pode recandidata,
e Jacinto ki foi braço direito de Jasira tá bem ser apoiado pá próprio partido sabendo ki atual
Presidente nunca descarta um possível recandidatura
Portanto se um Ka
pode , pá mi nem outu també Ka sta em
condições de ser Presidente!
Des forma li, o
único ki sta preparado, midjor instruído, visão clara é o futuro Presidente da
Câmara Municipal de Santa
Catarina de Santiago Armindo Freitas
Declaro apoio
incondicional
Sem sombras, sem
filtros, uma Única palavra, Apoio! »
Pa tra konkluzau nu pudê fla mó tioria
afrojinetike de kriol de Kobverde i kel ki maz ben dimonstrode. Agora manera
k’es língua parsé dja nu fka na dúvida entre doz tioria. N ta passa ta txma 1.
Tioria de PINKER ma BICKERTON de rekonstrusau de língua pur kriansa a partir de
gramatika de língua de sez mai i 2. Tioria di DJOLO ke ta papia de un manifestasau
o resurgimente d’un língua mas antige orijinarie de vale de Nile, grasa a
ifeite katalizador dzinpinhode pa universe kunsentrasionariu de plantason de
cana na variu ilha de Atlantike. Pa mi ainda splikasau de PINKER i kel ki
amdjor. Má, moda djome fla ken sabe maz ta kunta amdjor.
Despoz de kriode na Kobverde Kriol bá pa ilhas
de Antilhas i la al finka raiz i ti oje si parente mas prókxime i Papiamentu ki
i língua oficial de Kurason. Ez ligason ten side skutide entre akademks
spisalista de língua kriol. Jacobs BART[24] skribe un livre ke ten un revison konplete de tude literatura sobre
ligason de Papiamento (kriol de Kurason o Kurasao) ke kriols de Alta Guiné
(Kobverdione, Kriol de Guiné-Bissau ma Kazamansa) i al ta txga konkluson ma de
fakte Papiamentu ten un jenetika kumun ma Kriols de Alta Giné i berse de Kriols
de Alta Giné i Santiagu di Kobverde. Al ta fla sin anbiguidad mo kriol nise na
Santiagu na parte final de Sec. XV (purtugez txga na 1460) i na miada de Sec.
XVI dja al era un linga kunpletament dzinvulvid. (Jacobs, 2012)[v]
KONKLUZAO
1 –
Un primer konkluzau ke nu pude tra i mo lingua kobverdione nise na txon de
Kobverde i mo el i un kriasau de kobverdione. Dzignal komu un kriol de base
purtugez ka i kurete pamode si gramatika ta divirgi grandemente de purtugez
moda tude invistigador ke nu pude konsulta ta admiti. Santioge de Kobverde fui
primer lugar na basia de Osion Atlontiku unde ke fui riunid kondison pa kriason
de un novu língua razultode de kontakte entre oropeu i afrikone. Ez kuntakte
tive lugar nun kuntext de dominason fursode de oropeu riba de afrikone. Oropeu
era mute mas poke i si língua ka tive kondisau pa izisti na exkluzividade. Oropeu
era kapataz i afrikone era skrove. Skrove era na un numr mute maz grande di ki oropeu
i az ta viviba saparode na kintas de agrikultura de plantason de kana sacarina
ma algudao ma otus prudute. Dja nu pude udja mo pa alen de reziduu de lexiku de
língua afrikone nu ten situason di klase gramatical de artige, de verbe i
konjugason, na prunome pisoal, na furmason de jeneru, plural, etc.
2 –
Tioria di un mistura di lingua sin maz ni menuz ka ta fila. Tudu kez autor ki
nu konsulta ta konkorda mo na inisio tive un Pidgin. Nu entanto nen linguista
di Kobverde nen storiador ka ta splikone manera ke foi pusivel salta de un
Pidgin pa un língua kun gramatika ton riku nun spose di tenpu ton kurtu. Manera
ki sendu língua di dominador ta furnise 95% de palavras (lexiku) aez mezmu
lingua ka foi kapaz di inpoi si propri gramatika? Uniku splikasau plausível na
ese mumente i kel ke Steven Pinker ta prisinton a partir di observasau di Bickerton.
Asin nu ta antinde manera ki un numre tao pikene de falante de purtugez konsigi
pa si lingua furnise 95% de aservu lexical mas al ka fui kapaz di inpoi si
gramatika nu tukante a murfulojia i sintaxe. Na rialidae di faktu tude kriol i
prudute de riinvensau de língua maternu pur parte di kriansas só ki agora, nun
situasau de duminasau, baze lexical ta passa ta ser de língua de
duminador/kapataz de rosa.
3 –
Un sigundu konkluzau i mo kobverdione i un lingua afrikone de grupu di linguas
txumode de Lingua BANTU. Pa maz ki dominason di língua purtugez ainda ta
ixisti i ta faze un prison konstante
riba de kobverdione, ainda noz língua ta kunsigi manti si autonomia. Un razon
di grandi kapasidade de rasistênsia di kobverdione frente a purtugez i
izistensia di un grandi kumunidadi de kobverdione na Merka na Europa i ma na
Afrika fora di influensia di skola, di administrasau, di TV, di telenuvela
braziler. Apizar di tude agrison kobverdione ta kontinua ta ser língua di
morna, kuladera, funaná, finason, kurkutisan i otes forma di xprison oral de kultura
de Kobverde
4 .
Tinta studa língua de Kobverde sin studa língua afrikone de Afrika di Ueste i
un perda de tenpe. Rakumendasau de Antonio Carreira i mdjor manera de nu
rasulve difinitivamente pulemika sobre skrita de kobverdione i uzu na
administrasau publiku i na skola. Maz ainda, nu dibe studa língua de Gine, Sautome,
Aruba, Martinika, Aiti, Guadalupe, Kurasau i kez ote ilha de Karaibaz. Ez i
uniku caminhe ke pude libone a nóz libertasasu ifetive.
5.
Noz libertasau nasional ta fka sempre inkonplete se nu ka libirta noz língua de
duminasau de purtugez. Se Kabral tinha razau ora k’al ta flaba mo luta era pa
libirta kultura de pove duminode, anton nu pudê fla mo noz luta de libirtasau
nasiunal ainda ka finda.
EPILUGU
Izemple
de forsa d’noz língua kobverdione. Si kapasidade de spresa ideia abstratu i sentimente
humanu di grandi profundidade. Li argen sta buska si identidade perdedu.
Linguajen metaforiku ta iziji txeu trabadju pa txiga na fundu di pensamentu di
outor.
Dino
d’Santiagu[i]
Mundu
biran di trabesadu
Kuzas
biran di trabez
Funil
kabé pa baxu
Ka
ta nsolbi, ka ta nsolbi
N disprendi bon jornada
Kandu N volta N ka atxa nha
pisoa
N sai ta djobel
N passa riba del
Kantu bez nen N ka rapara si
era Mi
Dan gana rinka di dentu mi p’N
spadxa na mundu
Ma dentu mi N ka mi maz
Undi k’N sta
Undi, undi
Undi, undi
Undi k’N sta
Voei de mim
Um voo
longo, longo, longo, longo, longo
Quando cheguei não havia galhos para pousar as minhas penas, mamã
N bua di Mi
N bua lonji, lonji, lonji, lonji, lonji
Kandu k’N txiga N ka atxa ramu p’N diskansa nha pena, mamá
N dura ku durmi di madrugada
Ningen pa kanta’N mininu ná
Dentu nha kabesa un balai di trubuku
Ka dixan nha konsiensia diskansa
ná
Di
ripenti soron dan dentu kosta ka dan nen tenpu diskansa nha ós
N ten ki argi pa sustenta voz
Pa mo dentu mi sta xei di
disgostu
Situasan
kel li N ka kontaba ku el
N ka lembra mo iska ta bai na anzol
Tudu luta k’N fazi baxu ez sol
Kaba pa fuji di nha kontrol
Situasan kel li N ka kontaba
ku el
N ka lembra mo iska ta bai
n’anzol
Tudu luta k’N fazi baxu ez sol
Kaba pa fuji di nha kontrol
Voei de mim
Um voo longo, longo, longo,
longo, longo
Quando cheguei não havia
galhos para pousar as minhas penas, mamã
N bua di Mi
N bua lonji, lonji, lonji,
lonji, lonji
Kandu k’N txiga N ka atxa ramu
p’N diskansa na pena, mamá
Mamá á mamá ó, ó, ó, … óóó
Un
ote pueta de kobverde ta mustrone tamé moda uze de nóz língua maternu pudê ser
tão importante pa nóz identidade. Manuel Braga Tavares, na puema Kabral ka
More:
KABRAL
KA MORE
Na
flor fumadu di fumu sagradu
Na
libri'l noti mistéri D'Áfrika
Na
mei di floresta
Lumi
D'ôru faiska strela
Fumu
di prata subi d’insensu
Fitiseru
labanta Tannn
Na si
odju, si rostu...
Era
un kusa galanti di konta
Má na si mon, si mon N'dreta
Sustedu ku sustentu D’ódiu'l bingansa
Staba un lansa rixu di feru pretu
Ponta d’asu, oru finu'l marfin
Na si
boita staba buitus di tudu fantasma ta bádja
Ti
kantu luminar pága
N'ton na matu obidu un djátu:
KABRAL
ka mori!
Lansia
na matu nobidadi'l bu nomi
Lansia
na mar lágua burmedju'l bu sangi
Lansia
na séu strela nos lus
Arvi,
kutelu, planta, tudu tremi
Na
seti kredu seti banda'l mundu
Stribilin
kunsa inda simé
Ben
rátxa txon na pé di krus
Txoru,
sofrimentu, siparason, ozénsia,
Ah!
distánsia!
Ma
korneta dja pupa
Dja
pupa sangui'l bingansa
Ki
kudi na monti, na lém, na kobon, pa tudu banda:
Ah!
Kabral!…
Konbersu
d’ora é bó na boka
Alebu
firmi na kada noris
Nton
bu sta bibu?!
Kabral
ka mori !
Kabral
é noti!
Kabral
é konsénsia!
Kabral
é bandera!
Kabral
é liberdadi!
Djassi
é noti'l sonu ki áta korda
Na susegu
turbulénsia d'Áfrika
Pa
puzentu d’aima sima nha sonhu
Na
labada libri ta kori agu…..
Kabral
ka Mori!
Manel
Braga Tavares
"Xanon"
BIBLIUGRAFIA CONSULTODE
AMADO (Abel Djassi). “O Jovem Cabral e a
Questão da Língua”. In Novas Letras, Revista de Letras, Arte e Cultura
Nº 05, Setenbro 2021, Praia, Pgs. 6 a 11.
AMADO (Abel Djassi). O neo-lusotropicalismo linguístico: críticas à lei que
classifica a línguaportuguesa como património cultural imaterial de Cabo Verde,
Academia das
Ciências de Lisboa. Lisboa, Dicionário da Língua
Portuguesa Contenporânea, Editorial Verbo, 2001
BART (Jacobs). (2012) Origins of a
Creole, TheHistory of Papiamentu and Its African Ties.
1st edn. De Gruyter Mouton. Available at: https://www.perlego.com/book/652402.
CABRAL (Amílcar). “Intervenção na Reunião de Quadros sobre o
desenvolvimento da luta nas Ilhas de Cabo Verde, realizada em Dakar, de 17 a 20
de Julho de 1963” in Cabo Verde, Reflexões e Mensagens, Praia, Fundação
Amílcar Cabral, 2015, 204 Pgs.
CARREIRA (António). O Crioulo de Cabo
Verde, surto e expansão. Lisboa, Edição do Autor, 1982, 95 Páginas.
DAMBARÀ (Kauberdianu). Noti. Edisau di
Departamentu di Informasau i Propaganda di Kumitê Sentral di Partidu Afrikanu
di Indipendensia di Giné ku Kabuverdi (PAIGC)
BIECKERTON (Derek). (2016) Roots
of Language. [édition non
disponible]. Language Science Press. Available at: https://www.perlego.com/book/650003 (Accessed: 12 May
2024).
DIAGNE
(Pathé). Grammaire de
Wolof Moderne, Paris,
Présence Africaine, 1971, 231 pgs.
DIOP (Cheik
Anta). Nations négres et cultures Tome I et Tome II, Paris, Présence
Africaine, 1979, 573 Pags.
Divialle-Djolo (Jean
Luc). Woucikam. Origine égyptienne de la langue dite créolo, décryptage
hiéroglyphique de nos us et coutumes, Tome I. Pointe à Pitre, Editions
Ekola, 2017, 552 Pages.
GARDINER
(Alan). Egyptian Grammar, being an Introduction to the study of Hieroglyphs.
Third Edition Revised. PDF Uploaded by House of Books. Oxford, Griffith
Institute, Third Edition 1957. 683 Pgs.
GONÇALVES (Manuel da Luz). Capverdean
Creole – English Dictionary. Boston, Ediçãodo Autor, 2015, 685 Pgs.
Jacobs, B. (2012)
Origins of a Creole. 1st edn. De Gruyter Mouton. Available at:
https://www.perlego.com/book/652402 (Accessed: 15 May 2024).
OSÓRIO (Oswaldo). Caboverdeanamente
Construção meu Amor (Poemas de luta). Lisboa, Nova Aurora, 1975
PINKER
(Steven). The Language Instinct. How the Mind Creates Language. New York, Harper-Perennial, 1995, 526 Pgs.
Pires (Dora Oriana Gomes). O Caboverdiano,
Língua Materna da República de Cabo Verde, e sua Introdução nas Escolas do País.
Mindelo, Autora, 2022, 237 pgs.
SILVA (António Leão Correia e). Noite
Escravocrata Madrugada Camponesa, Cabo Verde séc. XV a XVIII. Praia, Rosa
de Porcelana, 2021,
SILVA (Baltazar Lopes da). O Dialecto Crioulo de
Cabo Verde. Lisboa, Imprensa Naciional Casa da Moeda, 1984
SILVA (João Pereira). Aprizentasau de livre de
Antonio Correia e Silva, Noite Escravocrata Madrugada Camponesa, Cabo Verde
séc. XV a XVIII
SILVA (Tomé Varela da Silva). Finasons di
Nha Nasia Gomi. Praia. Institutu Kauberdianu di Libru,1985, 117 Pgs.
TAVARES (José Luís). Uma selvajaria
civilizacional. [O caso da Escola Portuguesa da Praia]. in Santiago
Magazine, 21 de Fevereiro de 2023
VEIGA (Manuel)
[i] Nota razumido di vida di Dinu d’Santiagu
Se nomi di rajistu e Claudino de Jesus
Borges Pereira, se nominho ki el propi ki skodji é Dinu D'Santiagu. E nasi na
anu 1985 na Kuarteira na Purtugal, fidju di kobverdianu. Muzika staba el na
sangi ma u kel kria ser era pintor. Afinal pintor i konpuzitor tene argun kuza
di kumun. Al foi idukadu na Purtugal na pa undi ke bai skola.
Dispoz di un karera prumetidor na
Portugal ku atuasau na un sertu numeru di konjuntu i dissidi buska si raiz.
Dinu viaja pa Kabuverdi. Djuntu ku si pai i bai konxi Santiagu di si raiz. Ez
viaji fazel muda se karera totalmente. E toma se numinhu di artista Dinu di
Santiagu i Al viaja pa mundu. Na volta al tinha otu maturidade ki parmitil
margudja dentu di si propi pessoa pa e rinasi.
[1] In Aprezentasao de livre de Antonio Correia e Silva, Noite
Escravocrata Madrugada Camponesa, Cabo Verde séc. XV a XVIII
[2] In Aprezentasao
[3] PINKER (Steven). The Language
Instinct. Pag.4
[4] in Apresentasau Noite Escravocrata
[5] PINKER
[6] Ob. Cit. Pag. 23
[7] Idem Pag, 20-21
[8] Ibidem 21
[9] Pinker Pag. 23
[10]
Bickerton, D. (2016) Roots of Language. [édition non disponible]. Language Science Press. Available at:
https://www.perlego.com/book/650003 (Accessed: 11 May 2024).
[11] GARDINER
[12] DEVIALLE (DJOLO)
[13] Idem. Pag.16
[14] DIVIALLE-DJOLO (Jean Luc). Woucikam.
Origine égyptienne de la langue dite créole, décryptage hiéroglyphique de nos
us et coutumes. Collection Anham Tome I. Pointe à Pitre. Editions Ekola,
2017, Pg. 29
[15] DIVIALLE-DJOLO (Jean Luc). Woucikam. Origine
égyptienne de la langue dite créole, décryptage hiéroglyphique de nos us et
coutumes. Collection Anham Tome I. Pointe à Pitre.
Editions Ekola, 2017, Pgs. 32-33
[16] CARREIRA (António). O Crioulo de Cabo Verde Surto e Expansão,
Lisboa, Edição do Autor, 1982, 95 Pgs.
[17] CARREIRA (António). Ob. Cit. pgs 7-10
[18] Apresentação
[19] Ob. Cit. Pg. 48
[20] Ob. Cit. Pag.53
[21] Ob. Cit. Pags. 34-55
[24]
Jacobs, B. (2012) Origins of a Creole. 1st edn. De Gruyter Mouton.
Available at: https://www.perlego.com/book/652402 (Accessed: 16 May 2024).
[i] Li ora ke Koreia ta fla “guineense” ta tratode dun rafirensia a regiau
ke ta ba de Riu Sanagal ti Ikuador na Afrika Usidental moda era kunxide nakel
tenpe
[ii] Na contracapa de si livre ta fla u siginte: “Né à
Pointe-à-Pitre (Guadeloupe), Jean-Luc Divialle Djolo est un Sesh, c’est-à-dire
un un écrivain, au sens égyptien ancien du terme. Journaliste, musicien, c’est
un auteur-compositeur et interprète reconnu. Diplômé du Sup de création, il a
travaillé pendant près de vingt-ans en tant que conseil en communication. Il
est l’auteur de la première série documentaire télévisée KA Palé, dédiée à la
musique Gwo Ka. Il nourrit depuis l’enfance une passion pour l’Egypte et ses
mystères. Il se consacres désormais à l’étude des incidences de la langue de la
vallée du Nil sur les civilisations modernes. »
«Niside na Puante-a-Pitre (Guadalup), Jean-Luc
Devialle Djolo i un Sesh, ker dzer un skritor, na sintide de lingua ejipse
antige dez palavra. El fui jurnalista, musik, el i un autor-conpuzitor i
interprete rakunhiside. Al ten diploma de lisensiatura na kriasau cultural (Sup
création), al trabadja durante kuase vinte one kome konsilheire de kumnikasau.
Al i autor de primera serie dokumentariu de TV, KA Palé (Pude Papia), dadikode
pa muzika Gwo Ka (Djenbé). Al ten un grande paxon pa Ejipte ma si misteriu desde
mnine. Atualmente al ta
konsagrode na studa influensia de língua de val de Nile na sivilizasau
muderne.”
[iii] A este propósito, aconselha-se a leitura do ensaio de SILVA (António
Leão Correia e), intitulado A nossa Posição Geográfica será um Recurso? in
“Histórias de um Sahel Insular”, páginas 34-54.
[iv] “Taken together, the above
arguments can of course be rephrased into the more general claim that the
linguistic, cultural and religious distance between Europeans and creoles from
Upper Guinea was simply more easy to overcome than that between Europeans and
other slaves, a fact favoring the selection of Upper Guinea PC-speaking slaves
over other slaves, particularly in as far as domestic slaves were concerned.
The idea that the variety of Upper Guinea PC transferred to Curaçao was a
natively spoken creole with an elaborate grammar perfectly matches the
widespread assumption, referred to in the introductory chapter of this study
that creolization had started on Santiago already in the latter stages of the
15th century and was completed by the mid-16th century,
if not earlier.” (Jacobs, 2012, p. 329 - 330)
[v] “As to the lexifiers, whenever
relevant, contrast with both Spanish and Portuguese will be provided in order
to stress the idiosyncrasy and/or originality of certain shared PA / Upper
Guinea PC features. It should be noted, however, that negative contrast with
Portuguese is of course not always necessary for a correspondence between PA
and Upper Guinea PC to be meaningful:
since PA is not in contact with Portuguese, all PA features that can be shown
to be Portuguese rather than Spanish-derived may potentially have been
inherited from Upper Guinea PC and thus constitute a meaningful historical
link.” (Jacobs, 2012)
Quanto aos lexicais, sempre que
relevante, uma comparação com o espanhol e o português será fornecida, a fim de
enfatizar a idiossincrasia e/ou originalidade de certas características
partilhadas do Papiamento com os Crioulos BLP da Alta Guiné. Deve-se notar, no
entanto, que o contraste negativo com o português nem sempre é necessário para
que uma correspondência entre a PA e os Crioulos BLP da Alta Guiné seja
significativa; uma vez que o PA não está em contacto com o português, todas as
características da PA que podem ser demonstradas como portuguesas em vez de
derivadas do espanhol, pode potencialmente ter sido herdado dos Crioulos BLP da
Alta Guiné e, portanto, constituir um elo histórico significativo.
The
idea that the variety of Upper Guinea PC transferred to Curaçao was a natively
spoken creole with an elaborate grammar perfectly matches the widespread
assumption, referred to in the introductory chapter of this study that
creolization had started on Santiago already in the latter stages of the 15th
century and was completed by the mid-16th century, if not earlier.
Thus, by the time speakers arrived on Curaçao (1650–1680), it had already had
plenty of time to expand syntactically and morphologically owing to the ongoing
contact with a morphologically complex language such as Portuguese, but
possibly also to internal, contact-independent processes of complexification.
(Jacobs, 2012, p. 329 - 330)
[1] DIOP (Cheik Anta). Nations négres et
cultures.
[2] SILVA (Baltasar Lopes da). O Dialecto Crioulo de Cabo Verde.
[3] Ob.cit. pág. 11
[4] Idem Pg. 13
[5] Idem pag. 43
[6] Academia das Ciências de Lisboa. Lisboa, Dicionário da Língua
Portuguesa Contenporânea
[7] O. cit. Pag. 1025
[8] Idem pag. 1026
[1] OSÓRIO (Oswaldo). Caboverdeanamente
Construção meu Amor (Poemas de luta). Lisboa, Nova Aurora, 1975
[2] DAMBARÀ (Kaoberdiano). Noti. Pag. 43
[3] Pires (Dora Oriana Gomes). O Caboverdiano, Língua Materna da
República de Cabo Verde e sua Introdução nas Escolas do País. Pag.
[4] PINKER
(Steven). The
Language Instinkt. Pag.
4
[5] PINKER (Steven). Ob. Cit. Pag. 262
[6] Ob. Cit. Pag
[7] Idem
[8] José Luiz Tavares – in Santiago Magazine, 21 de Fevereiro de
2023
[9] PINKER
[10] PINKER
[11] AMADO (Abel Djassi). Língua, Modernidade e Libertação: A
Linguística Política de Amílcar Cabral. http://pro-africa.org/lingua-modernidade-e-libertacao-a-linguistica-politica-de-amilcar-cabral/
[12] AMADO (Abel Djassi). “O Jovem Cabral e a Questão da Língua”. In Novas
Letras, Revista de Letras, Arte e Cultura Nº 05, Setenbro 2021, Praia, Pg. 11
[13] CABRAL (Amílcar). “Intervenção na Reunião de
Quadros sobre o desenvolvimento da luta nas Ilhas de Cabo Verde, realizada em
Dakar, de 17 a 20 de Julho de 1963” in Cabo Verde, Reflexões e Mensagens,
Praia, Fundação Amílcar Cabral, 2015, 204 Pgs.
[14] CABRAL (Amílcar). «A Importância da Língua Portuguesa” in Pensar
para Melhor Agir, Intervenções no Seminário de Quadros, 1969, Praia,
Fundação Amílcar Cabral, 2014, Pgs. 200 a 202
[15] DIOP (Cheikh Anta). « Développement
des langues. Nécessité de développer les langues nationales ». In Nations
négres et cultures II, Paris, Présence Africaine, 1979, Pag.415.
[i] Kauberdianu Danbará, nomi di gera di Felisberto Vieira Lopes. Advugadu, pueta, insaista.
Militanti di luta di libertasau nasional. Nasceu na ilha de Santiago em 1937 e
faleceu na cidade da Praia em Abril de 2020. Licenciado em Direito, em Lisboa,
Portugal. Advogado. Como poeta usou o pseudónimo de Kaoberdiano Dambará.
Colaborou no Boletim dos alunos do Liceu Gil Eanes e no Novo Jornal de Cabo
Verde e, depois da independência de Cabo Verde, Raízes, etc. Figura em:
Literatura africana de expressão portuguesa, (vol. l, poesia) Argel, Argélia,
1967; Vuur en ritme, Amesterdão, Holanda, 1969; When bullets begin to flower,
Nairobi, Quénia, 1972; Who's is who in African Literature, Tubingen, R.F.A.,
1972; Antologia tenática da poesia africana l - na noite grávida de punhais,
Lisboa, 1976; Antologia tenática da poesia africana 2 - o canto armado, Lisboa,
1979; Contravento - Antologia bilingue de poesia cabo-verdiana, Taunton,
Massachusetts. E.U.A., 1982. • Publicou: Nóti, edição do PAIGC, Paris, França,
1964. 55 p
[ii] Steven Arthur Pinker (Montreal, 18
de setenbro de 1954) é um psicólogo e linguista canadense - norte-americano. Ele é
professor da Universidade Harvard e escritor de
livros de divulgação científica. Durante 21 anos Pinker foi professor no
Departamento do Cérebro e Ciências Cognitivas do Massachusetts Institute of
Technology antes de regressar a Harvard em 2003. Pinker escreve sobre
a linguagem e
as ciências cognitivas em vários níveis,
desde artigos especializados até publicações de divulgação científica. Ele é
mais bem conhecido pela sua pesquisa da aquisição da fala e pelo seu trabalho
sobre as noções de desenvolvimento inato da linguagem iniciadas por Noam
Chomsky. No entanto, ao contrário de Chomsky, Pinker considera a linguagem
uma adaptação evolutiva.
Em seus best-sellers, ele argumenta que a
faculdade humana para a linguagem é um instinto, um comportamento inato moldado
pela seleção natural e adaptado às nossas necessidades de comunicação. Ele é
autor de oito livros para uma audiência geral. Cinco deles, The Language
Instinct (1994), Como a Mente Funciona (1997), Palavras e regras (2000), A tábula rasa (2002)
e The Stuff of Thought: Language As a Window Into Human
Nature (2007), descrevem aspectos dos campos da psicolinguística e da
ciência cognitiva, e incluem relatos de sua própria pesquisa.